Pasteur està considerat com un dels més grans científics que han existit (Fig.1). A França és un ídol nacional. Ja des de l’escola, s’inculca als nens francesos que Pasteur va ser un savi que va dedicar tots els seus esforços a fer el bé a la humanitat.

Avui dia ja no tothom pensa així perquè s’han pogut analitzar les llibretes de notes de laboratori que utilitzava Pasteur. Un total de 102 llibretes estan a la Biblioteca Nacional de Paris, on han pogut ser examinades per historiadors. Eren llibretes plenes de notes autogràfiques de Pasteur, on es registren totes les feines de laboratori de Pasteur i el seu equip. Els projectes, els mitjans, el mètode i els resultats.

Pasteur havia donat instruccions precises als seus marmessors que aquestes llibretes no havien de ser examinades per ningú, però el net de Pasteur, que conservava aquests documents i va oblidar el desig del seu avi, en va fer donació a la Biblioteca Nacional de Paris, on ha estat des de mitjans dels anys setanta a disposició d’investigadors que volguessin revisar-los.

Un historiador de ciència nord-americà, especialitzat en investigar llibretes de notes de laboratori, va examinar les 102 llibretes i va escriure el llibre “The private science of Louis Pasteur” (Fig.3), on es veu que Pasteur va mentir en algunes de les seves investigacions, robà idees dels seus competidors i va tenir una mala conducta científica, que podríem dir que fregava el frau.

Els inicis de la carrera científica de Pasteur van ser excepcionals: aporta una teoria nova que aviat es veurà confirmada, la teoria dels germens, després descobreix la fermentació i la pasteurització. Triomf científic de Pasteur (Fig.4). Més dificultats tindrà en la interpretació i la prevenció de la malaltia dels cucs de seda, a la que va dedicar molt temps. Després utilitzarà, per frenar la virulència dels agents infecciosos amb els que vol fer vacunes, l’exposició a l’aire, perquè creu que l’oxigen atenua la virulència sense perdre la capacitat immunògena.

Quan accepta sotmetre l’eficàcia de la seva vacuna del carboncle de les ovelles i de les vaques a una prova pública en presencia de polítics i periodistes, no va utilitzar la seva vacuna com havia promès, sinó la vacuna d’un competidor seu, el veterinari Toussaint, que atenuava la virulència del germen amb bicromat potàssic (veure aquesta entrada del blog de 08/09/22). Pasteur va exigir als seus col·laboradors que no comentessin mai que havia fet servir una vacuna que no era la que ell proposava, segurament perquè no estava convençut de la seva eficàcia.

Probablement algunes conductes de Pasteur, que avui consideraríem poc ètiques, venien determinades per la necessitat que tenia Pasteur de tenir èxits científics per obtenir recursos que li permetessin mantenir l’Institut i seguir fent els treballs científics que feien.

En aquells anys l’ètica científica encara no estava desenvolupada, i segurament Pasteur mai no consideraria que aquestes irregularitats fossin inapropiades. Avui diríem que Pasteur no sempre jugava net.