Un bon amic meu, el Dr. Fernando Moraga-Llop, un dels més entusiastes militants de l’ús de les vacunes del nostre país, m’ha recordat que aquest any 2023 es complien 60 anys de l’inici de la campanya de vacunació amb la vacuna Salk de la poliomielitis a Espanya.

Jonas Salk va néixer a Nova York el 28 d’octubre del 1914. Fill d’immigrants russo – jueus, la seva infància es va desenvolupar als barris més pobres de Nova York. Els pares, especialment preocupats per oferir als seus fills l’educació que ells no havien tingut, van aconseguir que estudiés en una escola pública que permetia estudiar a fills d’immigrants amb pocs recursos. D’alt nivell acadèmic, l’escola exigia als alumnes realitzar en tres anys els estudis que en altres escoles es feien en quatre.

Salk ingressa després al City College de Nova York, i d’allà passa a la New York University, on estudia Medicina. En realitat, Salk mai no va voler ser metge assistencial, molt aviat es va decantar per la investigació, especialment al camp de la microbiologia (Fig.1).

El 1948, la “Fundació Nacional per a nens amb paràlisi” li va proposar participar en el seu projecte sobre la poliomielitis, impulsat pel mateix president Roosevelt, que havia patit aquesta malaltia a la infància. La poliomielitis és una malaltia contagiosa causada per un poliovirus, que afecta principalment el sistema nerviós i produeix en els malalts dolor muscular, atròfia i paràlisi. La pòlio era considerada com un dels problemes de salut pública més importants als Estats Units. Salk comença a investigar l’any 1952 en una vacuna de la pòlio.

El 12 d’abril del 1955, l’epidemiòleg Thomas Francis Jr., qui havia estat sempre el seu mentor, i que va dirigir l’assaig clínic de la vacuna, anuncia en una multitudinària roda de premsa l’èxit de Salk: la vacuna era segura i efectiva. Salk es fa mundialment famós en poques hores. Aquest mateix any, es comença a comercialitzar massivament la vacuna. Per aquest motiu, el treball de Salk va tenir tanta importància: aconseguí elaborar una vacuna eficaç que va permetre la immunització contra aquest virus i així, en els anys següents, es va poder erradicar la malaltia a nivell mundial (Fig.2).

Encara que la National Foundation sí que ho va pensar en algun moment, Salk mai va voler patentar la seva vacuna, que li hauria suposat uns guanys milionaris, perquè era conscient que s’havia desenvolupat la vacuna gràcies a l’aportació econòmica de milers de ciutadans anònims.

La campanya de vacunació va ser un èxit ja que la incidència de poliomielitis va baixar de 58.000 casos l’any 1955 a 161 casos el 1961.

La pòlio era una malaltia terrible. Una de cada 200 infeccions provocava una paràlisi irreversible (normalment a les cames) i, entre els paralitzats, entre el 5% i el 10% morien en quedar immobilitzats els seus músculs respiratoris. Tots els adolescents de l’època teníem companys de classe que havien de dur una ferralla a la cama atròfica i paralítica per poder arrossegar-la, degut a la paràlisi motora secundària a la infecció vírica (Fig.3).

Pels malalts que desenvolupaven paràlisi respiratòria, es disposava del pulmó d’acer. El primer que vaig veure va ser a la Galeria de l’Hospital Clínic quan els soldats de la flota americana en van portar un com a obsequi (Fig.4). Quan van arribar els marines amb periodistes, ens vàrem retratar darrere el pulmó.

També recordo una experiència horrible. Era l’any 1962. Jo era alumne intern per oposició a la càtedra de Patologia Mèdica del professor Gibert Queraltó. Estava de guàrdia a Urgències del Clínic un dia en que vaig portar, dins un pulmó d’acer, una noia amb pòlio a l’Hospital del Mar. Com que dalt de l’ambulància no es podia connectar l’aparell a la corrent, jo vaig fer tot el viatge manxant perquè pogués seguir respirant. Han passat molts anys d’aquest fet, però encara el recordo amb terror.

La primera vacuna contra la poliomielitis creada per Jonas Salk l’any 1954 era injectable. Feia dos anys que Estats Units patia un brot epidèmic de poliomielitis. L’any 1953, es publica el primer treball que mostra resultats prometedors d’una vacuna amb virus inactivats, i el 1954, comença l’assaig clínic en 2 milions de participants, que frenarà la progressió de l’epidèmia. A Espanya la vacunació comença el 1963 (veure aquesta entrada del blog de 12/7/22).

Albert Sabin (Fig.5) desenvolupa una vacuna oral contra la pòlio utilitzant un virus atenuat, que simplifica molt la seva distribució. Sabin era un viròleg polonès d’origen jueu que va començar a usar la seva vacuna el 1959, però als Estats Units no es va autoritzar la vacuna amb els tres tipus de virus de la pòlio fins 1964.

El 1994, les regions d’Amèrica i Europa es van declarar lliures de poliomielitis.

Referències

José Tuells, Javier Arístegui. Vacuna Salk de polio: El ensayo de campo de Thomas Francis Jr. y el incidente Cutter. Vacunas, 2006; 7(3): 136-9