Thomas Wakley (1795 – 1862) fou un metge britànic format al Guy’s i al St. Thomas’ hospitals a Londres, on es va graduar el 1815 (Fig.1). El 1823, funda la revista de medicina The Lancet (veure aquesta entrada del blog de 13/11/23) que utilitza en part per aportar coneixements mèdics als lectors, i en part per denunciar deficiències de la pràctica mèdica, com la incompetència o la corrupció de la professió medica amb els seus privilegis, entre els quals el nepotisme.

La revista és d’aparició setmanal i ell escriu la majoria dels articles, sobre tot aquells en que lluita en contra la homeopatia, l’intrusisme en medicina, els falsos apotecaris, i altres lacres.

Wakley té un estil desinhibit i directe i fàcilment es pot identificar què i a qui denuncia. Un exemple és la seva crítica en una ocasió a l’Associació Homeopàtica anglesa, a la que descriu com un “atrevit grup de xarlatans” i als seus partidaris com “brètols i brivalls, essent la majoria brètols que els brivalls utilitzen com instruments”.

Quan el rei George IV va patir la malaltia que li causà la mort el 1830, una insuficiència cardíaca congestiva, va burlar-se dels informes mèdics, que diàriament donaven informació inexacta de l’estat del rei, i d’aquí a acusar els metges reials d’incompetència, suggerint alhora que el metge del rei havia de ser Astley Cooper, proposta que no van considerar.

Wakley rebé diverses denúncies de metges que l’acusaven de difamació quan Wakley havia criticat a The Lancet certes conductes professionals, com el plagi de publicacions de col·legues.

El judici contra Wakley més famós va ser el cas que es va conèixer com a “Cooper contra Wakley” (Fig.2).

La denúncia la posa un cirurgià, Bransby Cooper (1792 – 1853) (Fig.3) nebot del famós Astley Cooper, cirurgia del Guy’s Hospital, on havia ingressat per la influència del seu oncle, tot i ser un cirurgià mediocre. Cooper acusa Wakley de difamació i reclama una indemnització de 2.000 lliures.

El que havia fet Wakley era acusar Cooper d’incompetència en un article a The Lancet on explicava la litotrícia de Cooper a un home sa de 53 anys, Stephen Pollard, casat i amb fills, que va durar una hora, quan en general les litotrícies duraven només uns minuts, i que li havia causat un dolor espantós (Fig.4). El malalt, fou tractat amb sangoneres, acabada la litotrícia, i va morir a les 24 hores.

Wakley es va defensar ell mateix en el judici, argumentant que una intervenció que dura habitualment uns minuts i va durar una hora, indicava incompetència del cirurgià, i com va seguir la mort del pacient, hem de deduir que hi hagué mala pràctica.

El jutge va condemnar Wakley a indemnitzar al cirurgià amb només 100 lliures, la qual cosa era considerar que Wakley tenia raó en gran part. Les despeses del judici i la indemnització van ser cobertes per subscripció popular, que va obtenir més diners dels necessaris, de manera que el sobrant el van donar a la vídua del pacient.

Les denúncies de Wakley al Lancet agradaven molt als seus lectors, especialment als no metges perquè el veien com un lluitador per una millor pràctica mèdica.

Thomas Wakley és un personatge ignorat al nostre país. No he trobat cap article on es faci menció de la seva obra i de les seves conviccions polítiques i morals. Al Regne Unit sí és conegut i força articles fan menció de les seves històries legals, i existeixen diverses biografies publicades (Fig.5).

Referències

Roger Jones. The art of medicine. Thomas Wakley, plagiarism, libel, and the founding of The Lancet. The Lancet, 2008; 371: 1410-1411.