Napoleó Bonaparte ha estat un geni militar i el creador de la França moderna en els només 15 anys que va ocupar el poder com un dèspota il·lustrat (Fig.1).
Morí a l’edat de 51 anys, el dia 5 de maig de 1821, a l’illa de santa Elena, una possessió britànica al mig de l’Atlàntic, per una malaltia d’una duració força breu, que cursava amb anorèxia, aprimament i dolors estomacals (Fig.2).
Col·lecció permanent de la Royal Collection de Londres.
El seu metge de capçalera, el cors Francesco Antommarchi (1789 – 1838) (Fig.3) (veure aquesta entrada del blog de 25/5/22) realitzà l’autòpsia davant d’oficials francesos i anglesos, i en deixà un informe detallat.
El Dr. Francesco Antommarchi està dret al costat de Napoleó i posa la mà esquerra sobre el coixí.
L’informe de l’autòpsia indicava que Napoleó morí d’un càncer gàstric difús, que afectava tot l’estómac excepte la regió subcardial. La mucosa tenia un aspecte normal, tret d’una úlcera prepilòrica.
Per raons que no són prou clares, el diagnòstic de càncer d’estómac com a causa de la mort no es va considerar prou convincent, per aquest motiu es van considerar altres causes.
Una d’elles, com se sospita en gran nombre de persones que per haver tingut molt poder també han tingut molts enemics, és la de l’enverinament per arsènic. Aquesta és una hipòtesi que es fonamentava en la troballa d’arsènic en un examen de cabell, un cop Napoleó havia mort, però no es va tenir en compte que tenien també concentracions elevades d’arsènic la seva dona i el seu fill. A més, també era elevat el contingut en arsènic del cabell de Napoleó quan era jovenet.
La hipòtesi del diagnòstic de càncer gàstric com a causa de mort s’ha tornat a tenir en consideració quan s’ha identificat un tipus de càncer gàstric hereditari, que és probablement el que patia Napoleó. El pare i una germana de Napoleó van morir d’un càncer d’estómac, per això podem evocar la naturalesa familiar del tumor.
Es tracta d’un càncer difús, que afecta tota la paret de l’estómac sense afectar la mucosa gàstrica. En aquest tumor, les cèl·lules malignes proliferen sota la mucosa, donant rigidesa i gruix a la paret gàstrica.
El càncer gàstric hereditari només constitueix un 3% dels càncers d’estómac. En el 40 % dels casos es descobreix una mutació del gen CDH1, que codifica la proteïna E-cadherina, que evita la tendència de les cèl·lules gàstriques a multiplicar-se d’una manera incontrolada. L’augment del gruix cel·lular de la paret gàstrica li dona la duresa i la rigidesa característica.
Referències
Lugli A. et al. The gastric disease of Napoleon Bonaparte: brief report for the bicentenary of Napoleon’s death on St. Helena in 1821. Virchows Archiv., 2021;
Dawson H. et al. Macroscopy predicts tumor progression in gastric cancer. A retrospective patho-historical analysis based on Napoleon Bonaparte’s autopsy report. Dig. Liver Dis., 2016; 48 (11): 1378 – 1385.
R. Saenz et al. Personaje magnífico y sus desafios clínicos: un análisis contemporáneo y alguna intervención virtual. Gastroenterol latinoam., 2018; 29 (4): 200 – 208.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 