A Xina era conegut que les persones que havien passat la verola no tornaven a passar-la. Per això es va intentar fer passar una verola més lleu, que deixés immunitat, inoculant material de les vesícules variòliques de malalts que estaven passant una verola no gaire greu.

La variolització arriba a Europa amb dos metges italians que havien exercit durant anys a Turquia, els Drs. Pylarini i Timoni (Fig.1). La primera persona coneguda que es va sotmetre a la variolització fou Lady Mary Wortley Montagu (1689 – 1762), esposa de l’ambaixador anglès a Turquia.

Havia agafat la verola estant a Turquia, que li deixà cicatrius a la cara. Quan queda embarassada del segon fill, el metge de l’ambaixada britànica, el Dr. Maitland, es posa malalt i el substitueix el Dr. Timoni, qui en veure la cara de l’ambaixadora li parla de la inoculació, nom que s’utilitzava indistintament amb el de variolització.

Lady Montagu estava molt preocupada per la verola (Fig.2). A ella li havia deixat deformitats a la cara i un germà havia mort, per això accepta que el Dr. Timoni vacuni el seu fill, cosa que no causà problemes.

La separació del seu marit, el 1739, determina el retorn de Lady Montagu a Londres, on es fa propagandista de les virtuts de la variolització i la recomana a la seva amiga, la princesa de Gal·les, filla del rei George II. No obstant, també se sabia que en una petita proporció de persones inoculades apareixia una verola greu que podia causar la mort, per aquest motiu el rei, abans de deixar inocular persones de la seva família, proposa examinar la seguretat del procediment aplicant-lo en sis presos de la presó de Newgate (Fig.3).

L’experiment es fa sota la supervisió de Sir Hans Sloane, president del Royal College of Physicians (veure aquesta entrada del blog de 18/5/23), al que hi van assistir autoritats mèdiques. Tots els presos van sobreviure, i un d’ells que després va estar exposat a la verola no es va infectar. Tots sis presos van ser perdonats aquell mateix any.

La vacunació de la família reial va donar un gran impuls a la variolització per tot Anglaterra i també als Estats Units, on l’impulsor fou Zabdiel Boylston. Aquest era un metge de Boston el primer va fer inoculacions a Boston l’any 1721, amb una gran oposició, sobretot als diaris, dels seus col·legues.

A Boston va haver-hi l’any 1721, 5.889 casos de verola, amb 844 morts i entre els 287 inoculats per Boylston, només 6 morts.

A Anglaterra, la prevenció de la verola es va centrar en hospitals monogràfics (veure aquesta entrada del blog de 4/10/23). A Londres, el primer hospital reservat per malalts amb verola i per fer variolitzacions, The London Smallpox Hospital, es va edificar el 1745-6. Primer estava a Bethnal Green però, el 1753, es va traslladar a Coldbath Fields (Fig.4).

A Londres, és un metge del Guy’s Hospital, James Jurin (1684 – 1750), qui té un paper important en la difusió de la variolització per Anglaterra i en la confecció d’estadístiques que demostren la utilitat de les inoculacions.

En dues sèries anuals consecutives, 1726 i 1727, compara la mortalitat en els no-inoculats que van agafar la verola (16% els dos anys) amb la dels inoculats, entre els que es van morir el 2 % un any i 6 % l’altre.

Malgrat aquestes diferències, que justificarien variolitzar abans de no fer res, alguns autors n’eren adversaris, com l’anglès Thomas Sydenham i el director dels estudis de la universitat de Viena , Gerard van Swieten.

A Catalunya, l’introductor de la variolització va ser Francesc Salvà i Campillo (Fig.5). Nascut a Barcelona el 1751, estudia medicina a València i a Osca, on es gradua el 1771. De 1796 a 1799, viu a Madrid on fa una tasca de variolització. És nomenat catedràtic de Medicina Pràctica de la Reial Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona.

Practica variolitzacions a Barcelona, igual que altres metges destacats, com Josep Ignasi Santponç, Pau Balmas o Jaume Bonells. Barcelona fou un dels llocs on més va costar convèncer els contraris de la variolització, pel risc potencial que comportava en els inoculats.

Les famílies reials de Carles III i de Carles IV van ser partidàries de la variolització i inocularen les seves famílies. La variolització va deixar d’utilitzar-se quan es va disposar de la vacuna.