Ramón y Cajal va rebre el premi Nobel de medicina juntament amb l’històleg Camillo Golgi l’any 1906 (Fig.1).

Fou la primera ocasió en que es va concedir el premi Nobel a dues persones. La Comissió que concedia el premi Nobel va comunicar que es concedia el premi a aquests dos investigadors per les seves aportacions al coneixement de la histologia del cervell.

La decisió de la Comissió va ser, en la meva opinió, contradictòria perquè els dos premiats tenien idees contraposades en relació a l’estructura i organització del sistema nerviós central. Cajal va presentar proves de que les neurones són cèl·lules independents, mentre que Golgi defensava la idea de que el sistema nerviós està format per unes xarxa embullada de fibres nervioses unides entre si.

Cajal considerava que la propagació de l’acció de les neurones es produeix a les sinapsis, que són zones de proximitat de les neurones, sense que hagi unió entre elles. L’evolució dels coneixements ha donat la raó a Cajal, i per tant Golgi estava equivocat.

Golgi va manifestar les seves discrepàncies amb el criteri de Cajal en el seu discurs d’acceptació del premi, actitud que podríem considerar poc educada, mentre que Cajal va expressar la seva opinió sense criticar el plantejament de Golgi, ni desacreditar-lo. La cavallerositat de Cajal es va manifestar en l’agraïment a Golgi per les seves tècniques de tinció del teixit nerviós que li van permetre formular la seva teoria de la neurona.

La concessió del premi Nobel a Cajal es deu, segurament en part, al gran nombre de nominacions que va rebre per que li concedissin el premi Nobel.

Nominacions són opinions favorables i espontànies dels que tenen dret a suggerir a la Comissió la seva opinió sobre els millors candidats a rebre el premi. Aquests assessors són els catedràtics de medicina de les universitats sueques, els guanyadors del premi Nobel en anys anteriors, i un nombre variable de catedràtics de medicina de diferents països escollits per la Comissió del premi Nobel de medicina.

Cajal, abans de guanyar el premi Nobel, havia rebut 63 nominacions, la primera l’any 1901, el primer any en que es concedia el premi Nobel. Els més insistents en proposar Cajal foren el suïs Albert von Kölliker i el suec Gustaf Retzius.

Cajal conegué Kölliker en el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya que es va celebrar a Berlin l’any 1889 (Fig.2). Cajal havia invertit molts diners en aquest viatge i volia que li servís per fer-se conèixer pels savis que hi participaven. Els participants hi estaven amb el seu microscopi i les seves preparacions histològiques per discutir-les amb el col·lega que se’ls hi acostés. Cajal volia ensenyar els seus descobriments sobre les neurones i l’estructura del cervell. Kölliker (1817 – 1905) fou un dels que quedà admirat en veure les preparacions de Cajal, i es va convertir en el que avui en diríem un fan, que li feu publicitat en tots els fòrums científics. L’altre admirador de Cajal fou Gustaf Retzius (1842-1919) (Fig.3).

Retzius era un gran anatomista i històleg, que estudia medicina a la Universitat d’Uppsala i en el Karolinska Institutet. Va fer estades prolongades en diferents països d’Europa, ampliant els seus estudis un cop graduat en medicina. El 1877, era professor d’histologia en el Karolinska i, el 1889, professor d’Anatomia. Fou un autor molt prolífic, especialment sobre el sistema nerviós.

Un dels assistents al congrés de Berlín va ser Wilhelm von Waldeyer, director de l’Institut Anatòmic de la universitat amfitriona. Impressionat pels treballs de Cajal, publica una revisió sobre les cèl·lules nervioses, en la qual és el primer que proposa anomenar-les “neurones”. A Waldeyer li agradava crear neologismes; també va encunyar el nom de “cromosoma”.

Referències

José L. Fresquet. Gustaf Magnus Retzius (1842 – 1919). Historia de la Medicina

José L. Fresquet. Albert Kolliker (1817 – 1905). Historia de la Medicina