La presencia de líquid en la superfície del cervell entre la duramàter i la piamàter era coneguda des d’Andreas Vesalius (1514 – 1564) i de Francis Glisson (1597 – 1677). La primera menció de l’existència d’un líquid similar al voltant de la medul·la espinal va ser feta per Valsalva el 1692, però l’explicació mes precisa sobre el líquid cerebro-espinal és mèrit de Domenico Cotugno (1736 – 1822) (Fig.1).

Cotugno havia nascut a la Puglia i estudiat medicina a la Universitat de Nàpols, on arriba a ocupar la càtedra d’Anatomia quan només tenia 30 anys. Aviat es converteix en el metge amb més prestigi de Nàpols i més tard en rector de la universitat (Fig.2).

El 1761, edita un llibre “De aquaeductibus auris humanae internae”, que demostra la presència d’un líquid clar en els canals semicirculars que no havia identificat Valsalva. També descriu el líquid cefaloraquidi (LCR) en una publicació de l’any 1764 sobre la ciàtica (Fig.3).

El primer en efectuar una punció lumbar fou Walter Essex Wynter (1860 – 1945), un metge que arribà a ser editor del British Medical Journal. Era metge assistent del Middlesex Hospital a Londres, el 1890, quan va fer els primers intents de punció lumbar en 4 malalts amb meningitis, que va publicar a The Lancet, el 1891 (Fig.4).

Wynter feia una petita incisió a nivell de la 1ª i 2ª vèrtebra lumbar vora la línia mitja, i amb un bisturí feia un tall a la pell fins arribar a la duramàter i llavors introduïa un tub de Southey.

Heinrich Quincke (1842 – 1923) és el primer en efectuar estudis fisiològics sobre el LCR arran d’haver fet les primeres puncions lumbars. Graduat a la universitat de Heidelberg, fou assistent del professor Friedrich Frerichs (1819 -1895), el millor clínic alemany del seu temps, a l’Hospital Charité de Berlin. El 1873, és catedràtic de Medicina Clínica de la universitat de Berna i, el 1878, de la Universitat de Kiel (Fig.5).

S’interessa pel LCR quan és assistent de Frerichs, però no fa puncions lumbars en humans fins el 1891, quan veu malalts amb hidrocefàlia per reduir la pressió intra-cranial.

En el dècim congrés internacional de Wiesbaden, presenta una comunicació de 3 casos de nens en els que introduïa una cànula fina de 2cm entre la 3º i 4 ª vertebres lumbars i extreia lentament, gota a gota, uns pocs centímetres cúbics. Poc temps després fa puncions a 10 casos, 5 nens i 5 adults.

Després del treball de Quincke, la punció de LCR es fa cada cop més sovint, des que es comencen a fer estudis bioquímics. El primer en fer-ne és Queckenstedt (1876 – 1918) , que estudia les proteïnes del LCR, la glucosa i cultiu de bacteris. L’alemany August Bier és el primer en injectar analgèsics per via espinal.

Referències

A.O. Olukoga et al. Cerebrospinal fluid analysis in clinical diagnosis. J Clin Pathol., 1997; 50: 187 – 192.

A.Sakula. A hundred years of lumbar puncture: 1891 – 1991. J Roy Coll. Phys., 1991; 25 (2): 171 – 175.

JMS Pearce. Walter Essex Wynter, Quincke, and lumbar puncture. J. Neurol Neurosurg Psych,, 1994; 57 (2): 179.