Pedro María González Gutiérrez neix a Osuna (Sevilla) el 1764. Ingressa el 1781 al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, fundat pel cirurgià militar català Pere Virgili l’any 1748 per formar cirurgians per l’Armada (Fig.1).

González és un bon estudiant, que es gradua després de cinc anys d’estudis, amb 22 anys, havent estat Director Anatòmic del Col·legi.

La seva primera feina és la de cirurgià del vaixell San Sebastián, on fa estudis per dessalinitzar aigua de mar.

El 1789, embarca en la fragata Perpetua i després en la corbeta Atrevida, amb la que navega donant la volta al món en l’expedició científica coneguda com “Expedició Malaspina” (Fig.2) que va durar cinc anys i tres mesos, buscant altres rutes de navegació i aixecant cartes hidrogràfiques (Fig.3).

Durant el viatge, se li encarrega la selecció de closques. Havien embarcat amb una notable biblioteca des d’on escriurà un tractat sobre animals i plantes que es poden trobar a Sudamèrica.

En aquest viatge, acompanya a González el cirurgià Francisco Flores Moreno, company al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, amb qui publicarà l’obra “Tratado de las enfermedades de la gente de mar” (Fig.4). Flores era el cirurgià en cap de l’expedició.

El llibre té tres parts. La primera examina les condicions de treball dels mariners i la forma de vida a bord. La segona estudia les malalties més comunes dels embarcats, tant d’oficials com de la marineria. La tercera part està dedicada a la higiene nàutica i els tractaments que es poden aplicar.

El 1797, embarca forçós a la fragata Esperanza amb direcció a Esmirna per estudiar el comerç de plantes medicinals, i també per estudiar la pesta que afecta Turquia per si s’han d’aplicar mesures per prevenir-la (Fig.5).

En el viatge de tornada a Espanya, és fet presoner pels anglesos que ocupaven Maó, els quals l’obliguen a entregar els informes científics que havia preparat durant els dos anys i mig que havia passat a Turquia.

Durant aquesta estada, va tenir l’oportunitat d’observar casos de mariners amb escorbut i comprovar que els cítrics i els vegetals frescos tenien un efecte beneficiós.

El 1799, és alliberat pels anglesos i torna a Cadis, obté el grau de doctor i comença a exercir en el Reial Hospital de Cadis. Dos anys després, substitueix el Dr. Flores a la càtedra de Fisiologia i Higiene.

González està al càrrec de l’assistència als malalts del Col·legi de Cirurgia de Cadis quan hi ingressen els ferits de la batalla de Trafalgar. Als 38 anys, embarca en el Reina Luisa com cirurgià major de l’Armada, en l’expedició que comanda el general Domingo Navas contra la plaça d’Alger.

Referències

Olagüe de Ros, G. Descubriendo la Sublime puerta Otomana: El viaje a Esmirna (1796-ca. 1798) del sevillano Pedro María González Gutiérrez (1764-1834). (En coedición con la Fundación El Legado Andalusí)” 2010.

Frías Núñez, M. Ilustrados españoles y la ciencia europea: Pedro María González Gutiérrez y su Tratado de las enfermedades de la gente del mar. Cuadernos del Instituto Historia de la Lengua, 2023.