Amb motiu que avui se celebra el Dia de la Dona Treballadora, he dedicat aquesta entrada del blog sobre Curiositats de la Història de la Medicina, a la metgessa Serafina Palma Delgado. Es pot considerar aquesta metgessa un exemple de dona valenta, competent, agosarada, que va haver de fugir cap a l’exili un cop acabada la Guerra Civil, i es va establir a Mèxic, on comença una carrera docent, amb participació en les activitats socials pròpies dels exiliats.
Serafina neix a Córdoba el 1907, on el seu pare estava destinat com a empleat de banca. L’any 1924, acaba el batxillerat i comença la carrera de medicina a Barcelona, on s’ha instal·lat la família per qüestions laborals del pare. Es gradua el 1931 (Fig.1), exerceix com a puericultora a la guarderia Joaquim Costa, i com a metgessa de nens i malalties de les dones en una consulta privada al carrer Muntaner 181.

Quan esclata la Guerra Civil està a Barcelona, on és professora d’una Escola d’Infermeres de guerra. Més endavant és enviada al front d’Osca amb el metge Wenceslao Dutrem. Tant Dutrem com Serafina estan afiliats al PSUC i reclamen als dirigents del seu partit que organitzin un sistema per fer arribar sang fresca per transfondre als ferits al front el més ràpidament possible.
La comissió de sanitat del PSUC encarrega a un metge del seu partit, Frederic Duran i Jordà (Fig.2), metge jove que treballava com analista al servei de Cirurgia del professor Antoni Trias i Pujol de l’Hospital Clínic, que prepari un pla de recollida de la sang, un procediment per conservar – la i un sistema de transport de la sang refrigerada al front.

Duran i Jordà és el primer que crea un sistema de donació de sang i un sistema de transport de la sang conservada i refrigerada als llocs on és necessària (veure aquesta entrada del blog de 17/5/21).
Serafina es casa durant la guerra amb un voluntari mexicà, el coronel Carlos Alegría, que va venir a Espanya a combatre amb els republicans.
Al final de la Guerra Civil, Serafina ha penetrat a França amb el seu pare i decideix marxar a Mèxic, embarcant en el De Grasse (Fig.3), un transatlàntic que parteix del port de Saint-Nazaire (Nantes). Serafina arriba al port de Veracruz i retroba el seu marit, amb qui s’instal·la a Ciutat de Mèxic.

Acaba la carrera de Química, que havia començat a Barcelona, fet que li permetrà treballar a la indústria farmacèutica. Durant un temps treballa com responsable publicitària del Laboratori CIBA, alhora que dona classe d’Anatomia i Fisiologia humana de l’Escola Superior.
El matrimoni amb el coronel Carlos Alegría se separa el 1961, i ella es jubila aquell mateix any.
Serafina Palma fou una metgessa excel·lent, amb capacitat de treballar en camps molt diversos, docència universitària, química en la indústria del medicament, publicista i metgessa assistencial.
Referències
Miquel Bruguera Cortada. Serafina Palma Delgado. Galeria de Metges Catalans
Magnífic article, Miquel, com tots els que presentes.
Un petit comentari, Wenceslau Dutrem Solanich ere químic i farmacéutic. Fill dell metge Jaume Dutrem i de Leonor Solanich. Va estar un temps a la Vall d’Aran. Fabricá l’EROTYL, “producte mágic per combratre Impotencia” a qui Josep Mª de Segarra va dedicar uns versos totalment irreverents; es va exiliar a Méxic a on va arribar a bord del vapor Flandre al novembre de 1938. El seu fill Wenceslau Dutrem Dominguez, metge, químic y farmacéutic, va ser el metge particular de Trotski i el primer a qui varen avisar quan va patir l’atac amb el piolet.
M'agradaM'agrada