Laura Forster és un personatge poc conegut, tot i que és del pocs que va tenir la oportunitat de publicar un article amb el premi Nobel Santiago Ramón y Cajal. Fou una metgessa australiana amb una vida força moguda (Fig.1).

Era filla d’un terratinent, William Forster, que havia tingut càrrecs polítics en la seva Austràlia natal i havia tingut 11 fills, sis del primer matrimoni i cinc del segon. Tres dels germans moriren en la Primera Guerra Mundial quan combatien en la Força Imperial Australiana. Laura també morí en aquesta guerra, d’una malaltia afavorida per la vida esgotadora que la seva dedicació a malalts i ferits li va causar.
Abans de fer els estudis de medicina a la Universitat de Berna, on es gradua el 1894, havia fet la carrera d’infermera a la universitat de Sydney. Supera l’any següent de graduar-se els exàmens del Royal College of Physicians per poder exercir la professió a Anglaterra.
Exerceix de metge a Oxford. Treballa també a Londres en un laboratori d’Anatomia patològica, on fa l’autòpsia a mes de cent dones mortes en diferents hospitals de Londres. Gustav Mann, que era un històleg molt conegut, li suggereix passar uns mesos entre 1910 i 1911 al laboratori de Ramón y Cajal, a Madrid, per dominar les tècniques neurohistològiques. Ramón y Cajal estava estudiant els fenomens de degeneració i regeneració nerviosa en humans i diferents espècies animals. Allà publica un article amb Ramón y Cajal, que demostra que les fibres nervioses de les aus degeneren més de pressa que en els humans després d’una lesió traumàtica (Fig.2).

Quan esclata la primera guerra dels Balcans el 1912, abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial, Forster marxa cap al front per treballar com infermera, ja que les metgesses no estaven autoritzades a treballar com metges.
El 1914, comença a treballar per la Creu Roja Britànica en el Belgian Field Hospital d’Anvers. És la primera doctora que ajuda en les labors mèdiques en temps de guerra. Quan Bèlgica és bombardejada pels alemanys el 1914, marxa a França per ajudar els belgues ferits en el bombardeig. Després va a Rússia, a Petrograd (Sant Petersburg), on és la primera cirurgiana australiana que opera. Al cap de diversos mesos, va a supervisar un hospital de campanya a Turquia. El desembre de 1916, està treballant en un hospital de Galítsia (Ucraïna).
Mor als 58 anys, després de jornades esgotadores per un episodi d’insuficiència cardíaca.
Referències
Giné, Elena; Martínez, Carmen; Sanz, Carmen; Nombela, Cristina; De Castro, Fernando (2019). “The Women Neuroscientists in the Cajal School”. Front. Neuroanat. 16: 72. doi:10.3389/fnana.2019.00072. PMC 6646472. PMID 31379519.
Trajectòria curta i molt interesant.
A diferència de les coetàneas i pioneres nord-americanes, britàniques i tambe locals (Dres. Aleu, Castells i Maseres) que van exercir amb molt de mèrit des d’una perspectiva assistencial, la Dra. Forster va fer recerca.
M'agradaM'agrada