El primer servei de Transfusió sanguínia es va crear a Espanya l’any 1933 al Laboratori de Bacteriologia i Serologia l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, nomenant-se director al Dr. Ricard Moragas Gràcia (Fig.1) i com a metges auxiliars els Drs. Manuel Miserachs Rigalt i Josep Gras i Colomé.

En aquells anys, només s’utilitzava la transfusió directa, és a dir, fent passar directament la sang del donant al sistema vascular del receptor (Fig.2). Aquest sistema obligava a que el Servei de Transfusions tingués el llistat dels donants classificats segons el seu grup sanguini per poder seleccionar un o més donants per cada receptor del mateix grup sanguini. El nombre de malalts transfosos va anar augmentant lentament els primers anys d’activitat del servei de Transfusions, passant de 68 transfusions el 1933, a 109 el 1934, i a 128 el 1935.

L’organització del servei i el sistema de provisió de sang es descriu en el text escrit per Miserachs “La Transfusió de sang” en la col·lecció Monografies Mèdiques, publicat el 1934 (Fig.3) .

La indicació més habitual de la transfusió en aquell període de temps eren les anèmies agudes, de causa habitualment post-hemorràgica.

Els donants eren pocs, i eren cridats quan es necessitaven donants d’un grup sanguini determinat. Sovint no s’aconseguia cap donant, malgrat els donants eren indemnitzats econòmicament.

A partir de 1936, les necessitats de sang van augmentar de manera exponencial degut al gran nombre de ferits a conseqüència de l’aixecament militar. Moltes de les expedicions al front porten un metge transfusor, sovint amb funcions d’anestesiòleg. Al front d’Aragó, els Drs. Serafina Palma Delgado i Wenceslau Dutrem comuniquen al Comitè de Sanitat del PSUC que en el front hi han pocs donants i que haurien de mirar de poder enviar sang al front per ser transfosa en casos de necessitat. El Comitè de Sanitat encarrega a Duran i Jordà, militant del PSUC, que prepari un Banc de sang i un sistema d’enviament de la sang al front (Fig.4).

Duran i Jordà no era transfusor, sinó un analista de l’Hospital Clínic, però li assignen que proposi el mètode per poder transfondre al front.

Organitza les següents activitats:

1. Crear una agrupació de donants de sang de Catalunya, que va arribar a gairebé 29.000 donants. La sang d’aquests donants es col·locava en flascons de 300cc , i en total es van recollir 27.000 flascons
2. Analitzar la sang per descartar una malaltia transmissible i afegir-hi citrat sòdic al 4%.
3. Enviar la sang al front en un camió refrigerat que s’havia fet servir abans per transportar carn (Fig.5).

El servei de Transfusió de sang va ser desmantellat un cop acabada la guerra, i es tractà d’oblidar l’epopeia en la que Duran i Jordà guanyà tot sol el mèrit de concloure amb èxit la missió que li havien encarregat.

A Espanya no es van tenir en compte els mèrits de Duran i Jordà, però si que li reconegueren a Anglaterra, que entrava en la 2ª Guerra Mundial, ja que l’experiència de Duran i Jordà tingué gran utilitat a l’exèrcit aliat.

Referències

Duran-Jordà F. The Barcelona Blood-Transfusion Service. Lancet 1939; 233: 773-776

Red Gold Epic History of Blood. Duran-Jordà and Barcelona Blood Transfusion Service. Consultable a  http://www.pbs.org/wnet/redgold/history/timeline4.html i http://www.pbs.org/wnet/redgold/basics/ukandspain2.html

Broggi Vallès M. Sobre Frederic Duran-Jordà. Gimbernat 1997; 27:185-191.

Duran Tort C. Frederic Duran Jordà i el servei de transfusió de sang. Gimbernat 1993; 20: 83-90.