El Sindicat de Metges de Catalunya ha estat la màxima obra col·lectiva dels metges catalans del segle XX. Va tenir una notable capacitat d’afiliació, que va arribar a ser del 80% entre els metges en exercici a Catalunya. L’obra feta ha durat molt més que el propi sindicat. L’acceptació del sindicat va ser considerablement més elevada que la dels col·legis de metges, que eren discutits per molts dels metges de principis del segle XX.

Els sindicats de classe neixen com a resposta als problemes plantejats per la mecanització industrial. Representen a obrers desposseïts d’iniciativa i creativitat en el procés productiu. Els sindicats es creen per a la defensa dels interessos dels obrers. Els dos més forts eren la CNA, anarco-sindicalista (1907), i la UGT, socialista (1888).

Fundació del Sindicat

La Fundació del Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) el 1919 va succeir, gairebé improvisadament, entre dues sessions del III Congrés de Metges de Llengua Catalana a Tarragona, promogut pels Drs. Ramon Pla i Joaquim Abelló (Fig.1), i conclou amb la constitució d’una comissió responsable d’organitzar la sessió constituent del sindicat. Se signen les primeres inscripcions de soci i es paguen 2 pessetes com a preu de la primera cotització. Segueixen mesos d’intensa campanya de proselitisme.

Ramon Pla i Armengol (1880 – 1956), l’impulsor del sindicat, fou un deixeble de Ramón Turró. Microbiòleg, expert en tuberculosi, fundador de l’Institut Ravetllat-Pla per investigar en tuberculosi i produir productes anti-tuberculosi. Militant d’Unió Socialista de Catalunya des de 1933 i diputat a Corts el 1936, es va exiliar el 1939.

El 27 de març de 1920, hi ha la Sessió constituent a l’Ateneu Empordanès (c. del Pi, nº 1), per l’elecció de la junta directiva del nou sindicat i decidir l’edició d’un Butlletí.

A la reunió hi ha 500 assistents, tots afiliats. Pla no accepta la presidència i es proposa a Hermenegild Puig i Sais, que estava present en la reunió. Aquest accepta la proposta que li fan de ser el president del nou sindicat. Puig i Sais era un internista de prestigi de Barcelona i exercia com a cap de servei de Medicina General a l’Hospital del Sagrat Cor. Va ser acceptat per la majoria.

El SMC es crea “amb la finalitat d’actuar en la defensa dels interessos morals i materials dels metges residents a Catalunya i pel major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica”.

Els objectius més prioritaris del sindicat son la Reglamentació dels partits mèdics, la Creació d’un òrgan de previsió social (La Mutual Mèdica), la Creació de la Cooperativa de Consum, d’una caixa de previsió i crèdit i d’una caixa de beneficència i una Borsa del treball (per posar la informació de places vacants). També es considera una funció prioritària del sindicat neutralitzar conflictes entre metges. En el moment en que es constitueixen les Seccions Comarcals del sindicat, comença a mostrar la seva eficàcia en els primers conflictes de metges que s’han de dirimir, que corresponen a metges de Capellades, Vallbona, Viladecans, Monjos i Montblanc.

Mutual mèdica: És una Institució de previsió, de caràcter altruista i no lucratiu, específica pels metges, amb l’objectiu de socors mutu dels associats en cas d’invalidesa o de defunció, creada el 18 de novembre de 1920. Organitzada amb una secció d’invalidesa i una secció de vida, a les que s’incorpora l’any 1930 una secció dels Trenta primers dies.

Actuacions del sindicat en el tema dels partits mèdics: El sindicat aspira a garantir uns ingressos mínims que permetin una vida digna al metge. Els partits han de tenir uns límits territorials fixats, segons nombre de famílies (unes 300 en cada partit). S’han de limitar els horaris, organitzar suplències, donar força al metge en front als cacics locals, oferir-se per fer la recaptació de les iguales, i dirimir conflictes entre metges.

Cooperativa de consum: Fundada el 1928 per subministrar material i aparells que el metge necessita per la pràctica professional a un preu just, secció de llibreria i subscripcions a revistes.

Els homes del sindicat

Després de Puig i Sais, va ser president del sindicat en Josep Moll i Gimferrer, que ho va ser fins la seva dissolució (Fig.2). Tots els metges que van ocupar càrrecs eren homes amb credibilitat i bon prestigi professional, com ara en Josep Corachán, Jaume Ayguader, Josep Vila d’Abadal, experts en mutualisme, Higini Sicart i Josep Girona. Els catedràtics d’universitat, els germans Antoni i Joaquim Trias, Jesús Bellido, Pere Nubiola, entesos amb problemàtica rural com Josep Miquel Mestre.

Liquidació del Sindicat

A la fi de la Guerra Civil, el Sindicat de Metges, pràcticament inefectiu per la diàspora des seus directius, encara està present. La Junta de govern del Col·legi és a qui encarrega el règim l’administració del sindicat i les seves entitats.

El juliol de 1940, es crea la “Comissió liquidadora del Sindicat de Metges de Catalunya” sota la presidència del Dr. Llorenç Garcia Tornel. (Fig.3). Tots els components de la comissió eren homes procedents del Sindicat. Es van reunir en vint sessions des del febrer de 1941 fins el 15 de març de 1955. En data 11 de març de 1958, reunida la Comissió Liquidadora i el Consell de la Mutual Mèdica, l’única institució sindical que no s’havia eliminat, signen una escriptura notarial en la que es retornava l’edifici del Casal del Metge a la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.