Josep Dencàs (1900 – 1966) (Fig.1) va ser, juntament amb Jaume Aiguader, un dels dos metges que van jugar un paper destacat en la política de la Catalunya revolucionària durant els anys de la República, que van de 1931 a 1934.

Dencàs havia estat reclutat per Estat Català quan estava a la Facultat de Medicina. El 1931, era vicepresident d’una organització política local, l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu, on va conèixer en Miquel Badia (Fig.2). Participa, com a representant d’Estat Català, en la Conferència d’Esquerres catalanes del 31 de març de 1931, d’on surt la creació del partit Esquerra Republicana de Catalunya. Dencàs organitza les Joventuts d’ERC – Estat Català la primavera de 1931 i, el 1932, és escollit diputat.

Dencàs és nomenat per Francesc Macià el primer conseller de sanitat i assistència social el 26 de gener de 1933, i després Companys l’elegeix conseller de governació el 28 de juny de 1934, substituïnt el conseller Joan Selves que acabava de morir de forma inesperada.

Durant el breu temps en que va exercir el càrrec de conseller de sanitat, sis mesos, Dencàs intentà fer arribar l’assistència sanitària a tots els racons de la societat. Elaborà un reglament d’assistència social un cop havia estat traspassat el règim de beneficència de la Generalitat de Catalunya. També va activar el Comitè de Lluita Antivenèria, molt necessari, atès l’elevat nombre de malalties de transmissió sexual.

Quan mor el conseller Selves, el president Companys no dubta ni un moment en donar aquesta cartera a un home ideològicament molt allunyat d’ell. No en sabem els motius, però potser volia responsabilitzar-lo si fracassava l’operació del 6 d’octubre.

Dencàs es troba amb una conselleria gens preparada per a resistir un atac de les forces de l’ordre de l’estat. Per aquesta raó, nomena en Miquel Badia per dirigir els Serveis d’Ordre Públic. Dencàs volia frenar el poder de la CNT – FAI perquè atribuïa la inseguretat als carrers als pistolers de la FAI, que voltaven lliurament.

Els Fets del sis d’octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, que tingué lloc el 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l’empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l’Estatut de Núria per part de l’estat espanyol.

Arran dels fets d’octubre es van detenir tots els membres de l’equip de govern de Lluís Companys, tret de Dencàs que va poder fugir del Palau de la Generalitat per les clavegueres, i escapar-se fins al sud de França on va ser detingut per la policia. Sotmès a judici, Dencàs fou defensat pel lletrat Henry Thomas i exonerat de càrrecs.

Companys va criticar Dencàs acusant-lo de covard per la seva fugida.