Maria Hervás fou una de les primeres llicenciades en Medicina de la Universitat de València. Les dues primeres ingressen a la Facultat de Medicina amb permís de les autoritats acadèmiques l’any 1889. Es tractava de Concepció Aleixandre Ballester i Manuela Solís Clarás (Fig.1), les dues van ser ginecòlogues.

Les següents, Mª Pilar López Barea i Margarita Segura Segura, comencen el primer curs l’any 1907, perquè el govern havia prohibit l’ingrés de les noies a la Universitat, fins que s’autoritza a estudiar als dos sexes l’any 1907. Les primeres noies que estudien medicina a València, el segle XX, són Maria Hervás (Fig.2), Pilar Alcón i Cesarina Chalmeta.

Maria Hervás era filla de metge, nascuda a Dènia (Alacant). Es llicencia en medicina el 1918 per la universitat de València, amb excel·lent (sobresaliente) en totes les assignatures i es casa amb un famós metge de la època, el Dr. Henry Sanlier-Lamark Vassou, d’origen francès, que va conèixer durant la seva estada a l’Institut Francès de París (Fig.3). Va ser la segona dona que es va col·legiar al Col·legi de Metges de València, i la sisena en estudiar la carrera de medicina a la universitat de València.

L’estiu de 1917, acabat el cinquè curs de la carrera, va anar a França, com a voluntària, per atendre els ferits de la Primera Guerra Mundial de l’Hôpital de Vendôme. En tornar, explica als metges valencians com tractaven a França les ferides infectades.

Entre 1921 i 1926, torna a França, amb una beca del Ministeri d’Instrucció pública, per formar-se a l’Institut de Serologia de Paris, que era una dependència de l’Institut Français, on Maria estudia i treballa sota la tutela de l’immunòleg Alexandre Besredka.

Quan torna a València, és nomenada cap del Laboratori de Serologia del Servei de Transfusió de sang a València, càrrec que manté durant la Guerra Civil, on s’ocupa especialment de millorar la sensibilitat de les proves que s’efectuen per reduir l’incidència de casos fals – negatius d’infecció per Treponema pallidum, i reduir per tant el nombre d’infectats per la sífilis en transfusions de sang (Fig.4).

Durant el curs 1931-1932, va a Madrid per cursar les assignatures del doctorat i, el maig de 1932, defensa la seva tesi doctoral ”Contribución al estudio de la inmunidad local”, el contingut de la qual eren experiències de quan estigué treballant a Paris.

Se sap que durant la Guerra Civil espanyola era, el 1937, la cap del Laboratori de Serologia del servei de Transfusió de sang de València, adscrita a la Inspecció General de Sanitat de l’Exèrcit, però no es té informació de què fa des de que torna de Madrid amb la tesi doctoral feta i que ella ha estat nomenada cap del laboratori de serologia i capità metge.

Com a directora del laboratori, la Dra. Hervás publicà a la Revista de Sanitat de Guerra el seu estudi sobre la reacció de Wassermann.

Per ocupar aquest càrrec al servei de la República, fou represaliada un cop acabada la guerra.

Referències

X. Garcia Ferrandis, J. Arrizabalaga. Serología y lucha antivenérea en el Instituto de Transfusión Sanguínea de Valencia (1937-1938): María Hervás Moncho, Asclepio, 2022; 74 (1): 584.