La Dra. Arroyo va ser una excel·lent oftalmòloga, casada amb un catedràtic de medicina i exiliada a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil per ser militant antifeixista. Va ser la primera oftalmòloga espanyola, una de les primeres dones doctores en medicina, la primera que va donar classes a la universitat i una metgessa poliglota i militant antifeixista que tingué que marxar a l’exili. Neix a Palència en una família de classe mitjana propietaris d’una tintoreria. Fa el batxillerat a l’Institut d’Educació Secundaria de Palència, i la carrera de Medicina a la Facultat de Valladolid (Fig.1).

És acceptada per matricular-se a la universitat després que el seu pare presentés una queixa al director d’Instrucció Pública perquè no l’acceptaven inicialment per ser dona.

És bona estudiant i es gradua el 1895. Va a Madrid a fer el doctorat i llegeix la tesi doctoral: ”Músculos intrínsecos del ojo en estado normal y patológico, acción de los medicamentos”, el 1896 (Fig.2). És la tercera dona que obté el doctorat a Espanya.

El 1898, munta una consulta d’oftalmologia amb el seu germà Benito, també oftalmòleg, al seu domicili de Palència. El 1902, es casa amb Manuel Márquez Rodríguez, també metge, catedràtic de Terapèutica primer i d’Oftalmologia des de 1911 a la Complutense de Madrid, de la que també fou degà de la facultat de Medicina (Fig.3). Arroyo és, durant un temps, professora ajudant i dona classes. És la primera dona que dona classes a la universitat espanyola, però no pogué arribar a professora titular, malgrat seguia fent recerca, pel fet de ser dona.

A Madrid, Trinidad i el seu marit comparteixen una consulta privada d’Oftalmologia, on assisteixen tota mena de malalts. Un dels tractats per Trinitat Arroyo fou Benito Pérez Galdós.

Quan comença la Guerra Civil, es manifesta ideològicament com antifeixista i feminista. Participa, igual que el seu marit, en reunions de medicina social, d’associacionisme mèdic, associacions de dones metges, i segueix activa des del punt de vista de recerca, perquè assisteix a congressos, en els que pot participar activament gràcies als seus coneixements lingüístics. Parla francès, anglès i alemany.

El matrimoni Márquez decideix abandonar Espanya el 1938, veient la situació política i el curs de la guerra. Deixen Madrid el mes de novembre de 1938. Passen primer a València, i després a Barcelona i Paris, i tenen temps fins i tot de publicar al l’Archives of Ophtalmology el juliol de 1939. Aquell mateix any es traslladen a Mèxic, d’on no es mouran.

Els dos son sotmesos a una prova de depuració pels vencedors de la guerra a causa de les seves conviccions polítiques.

Trinitat ajuda els espanyols refugiats en diferents països europeus, on pateixen les penúries causades per las Segona Guerra Mundial, reunint roba, aliments i diners, per enviar a través del govern mexicà.

Trinitat morirà a Mèxic, i fa un únic viatge a Espanya el 1955, ja octogenària, per formalitzar el seu testament davant de notari. En el testament cedeix tots els seus béns a l’Institut d’ensenyança Jorge Manrique de Palència, en el pati del qual hi ara ha el bust de Trinidad Arroyo (Fig.4).

Mor quatre anys després d’aquest viatge.

Referències

Cristina Márquez. Trinidad Arroyo de Márquez (1872-1959): primera oftalmóloga española, políglota, redactora médica y una mujer de armas tomar. Panace, 2010; 11: 101-110.

Paloma Alcalá, Capi Corrales. Trinidad Arroyo Villaverde (1872 – 1959). Ni tontas ni locas: Las intelectuales en el Madrid del primer tercio del siglo XX. FEYCT Madrid, 2009: 118-119.