En una de les meves periòdiques ocupacions, que és ordenar els papers acumulats en el meu estudi, he trobat un resum de la tesi doctoral d’un amic de quan estudiava la carrera, publicat el 1976. El doctorand era el Dr. Pere Riera Perelló, que ha sigut un destacat anestesiòleg de Palma de Mallorca. La tesi es titula “Vida i obra del médico mallorquín Miguel José Cabanellas y Cladera”. L’he rellegida i l’he convertida en l’entrada d’avui del meu blog, amb la finalitat de compartir amb els lectors la història d’aquest metge que va tenir una vida força moguda. Al mateix temps, em permet agrair públicament al Pere Riera la seva amistat.

Miquel Cabanelles era fill d’una família de pagesos benestants residents a Sa Pobla, una població agrícola. Estudia filosofia tres anys a Palma de Mallorca. Als 21 anys, marxa a Cadis per ingressar al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, fundat per Pere Vigili el 1748, per formar cirurgians per l’Armada.

El 1785, acaba els estudis de cirurgia i embarca en la nau La Ventura, cap a Amèrica del Sud, on durant tres anys és cirurgià major del Reial Hospital de Bellavista i del presidi del Callao, al Perú (Fig.1). Torna més tard a Espanya, a Cartagena, on fa pràctiques de metge com a supernumerari a l’Hospital de la Marina de Cartagena, conegut també com Real Hospital de Antiguones. És un antic hospital de l’Armada Espanyola situat al casc antic de Cartagena (Múrcia), que actualment allotja l’Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de la Universidad Politécnica (Fig.2).

No pot exercir a Espanya per que el seu títol només li permet ser metge de l’Armada. Torna a fer la carrera de medicina a Madrid, i això li permet quedar-se una plaça que li ofereixen al Reial Hospital de Cartagena. El 1800, és director d’epidèmies de Sevilla, on hi ha una epidèmia de febre groga. Acompanyava a Sevilla a Josep Queraltó, que era l’inspector d’epidèmies (Fig.3).

Ha de marxar d’Andalusia, perquè és expulsat per l’Acadèmia Mèdica de Sevilla. El 1804, nova epidèmia de febre groga a la regió de Múrcia i València, que ha de combatre com a general inspector d’epidèmies.

El 1802, publica un llibre sobre Ciències de la vida en el que es declara seguidor de John Brown. Escriu sobre vacunes i altres malalties infeccioses, com la febre groga, que creu que es transmet per miasmes. Assaja l’ús de l’opi en el tractament de la febre groga.

Cabanelles buscava un reconeixement més gran del que havia guanyat per la seva actuació en la lluita contra les epidèmies. El 1795, havia enviat tres observacions a la Real Academia de Medicina Matritense de malalts tractats amb opi en situacions febrils. Pretenia substituir el tractament del Dr. Masdevall, conegut com opiata, i absolutament consagrat, per la seva variant, amb la il·lusió de ser nomenat acadèmic. No va arribar a ser acadèmic, però si metge de cambra a la cort, una condecoració que li arribà l’any 1805.

Referències

López Gómez, JM «Miguel José Cabanellas y Cladera y la Real Academia de Medicina de Madrid (1795-1805)» (en castellà). Gimbernat, 2003; 91, pp: 17-28.

Pedro Riera Perelló, Vida y obra del médico mallorquín Miguel José Cabanellas y Cladera, Sa Pobla, 1976.