L’escena d’aquesta pintura mostra un examen a la Facultat de Medicina de París, l’examen de la presentació de la tesi doctoral del cosí de Toulouse-Lautrec, Gabriel Tapié de Céleyran (Fig.1). Era el dia 15 de març de 1899.

Gabriel Tapié era metge, l’ajudant del Dr. Jules Péan. Invitava sovint el seu cosí a prendre apunts en algunes operacions del Dr. Péan. Toulouse-Lautrec no va poder assistir a la lectura de la tesi del seu cosí, perquè aquell dia l’ingressaven a la casa de repòs del Dr. René Semelaigne (1855 – 1934), situada al barri de Neuilly, un suburbi de París.
El quadre és per tant un exercici d’imaginació de Toulouse-Lautrec en el que situa quatre persones. En primer pla, el doctorand, un home barbat, situat davant del tribunal, defensant la tesi “Sur un cas d’élytrocèle postérieure” (Fig.2). L’elitrocele és una hèrnia intestinal que protrudeix en el sac de Douglas i empeny la vagina cap a l’exterior.

A la dreta hi ha el catedràtic Robert Würtz (1858 – 1919), un bacteriòleg i higienista, amic de Toulouse-Lautrec. Entre els dos hi ha el Dr. Jean-Alfred Fournier (1832 – 1914), metge del servei de Dermatologia de l’Hôpital Saint-Louis de París, on investiga sobre les malalties venèries. El president del tribunal és el cirurgià Paul Tillaux (1834). També eren membres del tribunal, però no estan representats en la pintura, el Dr. Louis Landouzy (1845 – 1917) i el ginecòleg i uròleg Félix Legueu (1862 – 1939).
Un fet destacat del quadre és que hi està representat Jean-Alfred Fournier, que no participa en aquest examen, però hi està a mode d’homenatge que li fa el pintor (Fig.3). Fournier era un dermatòleg molt prestigiós, especialista en venèries. Va treballar amb Philippe Ricord, un altre venereòleg i dermatòleg de París. Va ser professor a l’Hôpital Saint-Louis. El fet de no portar toga suggereix que no formava part del tribunal.

Gabriel Tapié va deixar la medicina després de llegir la tesi, aleshores es va dedicar als seus negocis i a cuidar les seves terres. Va tenir un moment molt important durant la fundació del museu de Toulouse-Lautrec a la ciutat d’Albi, al que va fer donació de les pintures que tenia del seu cosí.
Referències
A. Vargas-Origel, P. Campos-Macías. Examen en la Facultad de Medicina. Toulouse Lautrec. Dermatol Rev Mexica. 2019; 63 (6):