Vaig conèixer l’Alfons Fernàndez Sabaté quan jo feia primer o segon curs de carrera (1959 o 1960). Ell era un metge recentment graduat, que dedicava un temps a la captació d’estudiants acabats d’ingressar a la Facultat de Medicina per alguna organització de joves cristians. Em va causar una boníssima impressió. Era un tipus seriós, de conversa amena, que donava la sensació que te’n podies fiar. Jo no volia apuntar-me a cap organització, per això no vàrem tenir cap més conversa.

El vaig tornar a veure a la càtedra de Piulachs (1962), on jo anava a portar l’aparell d’anestèsia del meu pare, que era l’anestesista del Dr. Piulachs. Alfons feia allà l’especialitat de traumatologia. Era un dels metges joves que circulava pel servei. No se’n recordava de mi, però jo sí d’ell.

Després va marxar a Paris, a l’hospital Cochin, a formar-se amb el professor Merle d’Aubigné, de qui va ser un deixeble fidel i entregat (Fig.2)

Quan va tornar al Clínic després de la seva estada a Paris, el Dr. Fernández Sabaté va estar amb el Dr. Cabot, que fou el seu mentor, va estar un temps a l’hospital de la Vall d’Hebron amb el Dr. Collado, que era el cap el servei de Traumatologia i finalment va anar a Bellvitge com a cap clínic del Dr. Cabot. Quan aquest morí, els metges del servei van elegir l’Alfons com a cap del servei. Tenia una formació sòlida, adquirida amb els millors traumatòlegs de Barcelona, i que havia desenvolupat una expertesa especial en patologia infecciosa articular. Va ser professor titular el 1985 i emèrit el 2005. Va dirigir 15 tesis doctorals i va fer 265 publicacions. El segle XXI, li va arribar la culminació de la seva carrera professional, essent elegit president de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (Fig.3). El 2012, una enquesta a 281 especialistes en ortopèdia i traumatologia de tot Espanya, publicada a la revista OCU-salut, escolliren el servei de Traumatologia de Bellvitge el millor servei de la SECOT. Ha sigut un brillant estudiós de la història de l’Ortopèdia i Traumatologia espanyola. També ha estat un biògraf de Josep Trueta i de biografies breus publicades en revistes diverses, especialment a la Galeria de Metges Catalans.

Alfons Fernàndez Sabaté era un home seriós, formal, fiable, competent, infatigable i molt auto-exigent. Tenia capacitat de lideratge, sense la qual no hagués aconseguit que el servei que dirigia a Bellvitge fos el millor d’Espanya de la seva especialitat.

Els seus mèrits foren reconeguts en vida. Fou elegit membre de diferents societats nacionals de COT, com la francesa o la xilena. Va ser acadèmic corresponent de la RAMC. El 2006, rebé la medalla Josep Trueta i, el 2012, llegí el discurs d’agraïment per haver rebut el premi Jordi Gol i Gurina.