Thomas Hodgkin ha estat un metge molt destacat del Regne Unit (Fig.1). El seu pas a la posteritat és degut al fet d’haver caracteritzat la malaltia de Hodgkin des del punt de vista histològic. Fou també el primer en observar un cas d’insuficiència de la vàlvula aòrtica. Va ser un excel·lent conservador del museu de Guy’s Hospital, del que va preparar un catàleg molt ben organitzat. Va ser contemporani al Guy’s dels metges Richard Bright i Thomas Addison.

El 1837, es va produir a la vida de Thomas Hodgkin una situació que el va fer infeliç perquè el va forçar a donar-se de baixa de l’hospital on, a més de ser el conservador del museu, era professor d’“Anatomia Patològica” (Morbid anatomy), i havia preparat un curs d’anatomia patològica en dos volums, molt apreciat.

Hodgkin va dimitir de la seva vinculació de molts anys amb el Guy’s hospital de molts anys perquè va veure que l’administrador de l’Hospital, el sr. Benjamin Harrison Jr., no el proposaria pel càrrec de metge assistent al qual creia tenir-ne dret i mèrits suficients.

La vacant de la plaça de metge assistent es produïa perquè Thomas Addison, que era el metge assistent, seria ascendit a metge de plantilla, permetent que Hodgkin ocupés el seu lloc (Fig.2).

La plaça de metge assistent del Guy’s no era cap bicoca perquè no comportava salari, havia d’anar cada dia a l’hospital, s’havia de viure a la proximitat de l’hospital per visitar els malalts que ingressin o empitjorin en un horari en el que no hi ha cap metge. Els guanys s’obtenien de les classes.

Hodgkin va veure que l’administrador preferia un altre candidat, Benjamin Guy Babington, un metge excel·lent, amic seu (Fig.3). La votació pel càrrec es va fer el 6 de setembre de 1837 i va donar com a guanyador a Babington que va obtenir 21 vots, Hodgkin en va tenir 3, i 2 van votar en blanc.

Encara que Hodgkin era el candidat amb més mèrits, tenia també alguns punts febles, que van ser magnificats per Harrison. Els punts considerats negatius eren la seva activitat humanitària, com la defensa dels grups ètnics minoritaris. Ser quàquer també era un factor negatiu per Harrison.

Babington era un bon candidat. Havia nascut a l’hospital i era cunyat del nefròleg Richard Bright. Havia inventat el laringoscopi el 1829, i també fou el primer en veure un cas de malaltia d’Osler-Weber-Rendu, però no hi hagué qui proposés davant d’un altre cas denominar-la malaltia de Babington. Harrison també considerava que Hodgkin no era un metge que es valorés prou a si mateix, basant-se en la següent anècdota. Un cop visita un malalt benestant al que li va dedicar tota la nit. L’endemà el malalt li deixa un xec en blanc. Hodgkin només va cobrar 10 euros per la visita perquè va pensar que el malalt estava necessitat de diners. El que va passar és que el malalt no el va cridar més perquè interpretava que no el valorava prou, i per això li cobrava poc.

Hodgkin va quedar molt decebut per deixar la medicina acadèmica abans dels 40 anys, però la seva dignitat no li va permetre debatre amb l’administrador la decisió que aquest havia pres.

Referències

Marvin J. Stone. Thomas Hodgkin: medical immortal and uncompromising idealist. BUMB Prodeedings, 2005; 18: 368 – 375.

L. Rosenfeld. Thomas Hodgkin and Benjamin Guy Babington: friendly rivals and career parallels