L’expedició espanyola que va dur la vacuna de la verola a Amèrica ha estat la primera actuació de salut internacional que s’ha fet al món. També fou la primera vacunació poblacional i va ser una operació de salut pública, la primera que es feia, creant les Juntes de vacunació per dotar les colònies espanyoles de recursos propis per prosseguir la vacunació de la població local.

En aquest blog han sortit set relats relacionats amb l’expedició que comandava Francesc Xavier Balmis (Fig.1), la qual cosa és una prova de que la història del metge alacantí Balmis i la del seu lloctinent, el català Josep Salvany, és la d’una aventura fascinant, però també un projecte científic i una manifestació de preocupació social molt notable.

L’expedició filantròpica, dita així perquè va ser pagada pel rei Carles IV, té nombrosos aspectes de molt interès. A l’expedició hi participa una dona, Isabel Zendal, responsable de cuidar que els nens complien amb el seu paper de transportadors de la vacuna (entrada del 13/5/21), també un metge militar català, sots-director de l’expedició, Josep Salvany, va trobar la mort durant el viatge (entrada del 23/12/21). Es descriu com es va gestar a Madrid el viatge (entrada del 27/9/21), el paper dels sanitaris auxiliars (entrada del 15/9/21), i com la Junta de Cirurgians de Cambra va proposar Balmis com a cap de l’expedició (entrada del 31/1/24).

Un article recent del màxim expert espanyol, i segurament mundial, sobre la història de les vacunes, el Dr. Tuells, indica que Balmis va arreglar al seu gust la llista dels expedicionaris, entre els quals hi hauria parents i amics, de manera que mai se sentís contestat, ni fos desobeït durant tot el trajecte. En el grup de Balmis, hi anaven parents i amics seus, mentre que en el grup dels que van caminar pels Andes, hi anaven els escollits per la Junta de cirurgians de cambra.

L’expedició de la vacuna va navegar en la corbeta Maria Pita des del port de La Corunya fins Puerto Cabello, a Veneçuela, on l’expedició es va fraccionar en dos, una part va a Mèxic, comandada per Balmis, i l’altra recorrerà Amèrica del Sud, seguint els Andes, des de Veneçuela fins a Xile, dirigida per Salvany, que va morir a Cochabamba, a Bolívia d’una tuberculosi, molts mesos després d’haver sortit d’Espanya.

De Mèxic, Balmis va a Filipines a dur vacuna i després torna directament a Espanya. El viatge de tornada el fa sol, ja que uns expedicionaris havien mort, i altres s’havien quedat a Amèrica.

El llistat definitiu s’ha trobat a l’Archivo General de la Nación de Mèxic, inclou també els salaris que havien de percebre i a quin familiar s’havia de pagar, mentre l’expedicionari no hagués tornat (Fig.2).

En aquest arxiu, Tuells ha trobat la llista dels que van viatjar amb Balmis.

Balmis no es va portar gaire bé amb els seus companys d’expedició. Va organitzar la tornada de manera que sembles que ell va ser l’únic heroi del viatge. Sobre tot no es va portar bé amb Salvany, quan aquest, malalt i cansat, volia que el repatriessin. Balmis va fer un informe negatiu de Salvany en el que recomanava al virrei del Perú que no li donés cap lloc de treball a Lima.

Referències

J Tuells, JL Duró Torrijos. La lista de Balmis, agosto de 1803. Vacunas, 2011; 12 (3): 111 – 117.