Fidel Pagés és el primer espanyol que fa una contribució científica de gran valor en medicina, l’anestèsia epidural, que permetrà el part sense dolor (Fig.1) (veure aquesta entrada del blog de 22/4/21).

Només un altre metge espanyol va fer una aportació científica de valor similar, el Dr. Jaume Raventós i Pijoan, que va descobrir l’halotà. Cap dels dos era anestesiòleg, sinó cirurgià militar el primer i farmacòleg el segon, exiliat a Anglaterra a causa de la Guerra Civil espanyola.

Nascut Fidel Pagés el 1886 a Osca d’una família benestant d’origen català. El seu pare era nascut a Terrassa. Estudia medicina Saragossa, i acaba la carrera el 1908 amb premi extraordinari. Obté a Madrid el doctorat l’any 1913. El 1915, comença a treballar de metge a la plaça de toros, i és un dels primers que guanya el contracte per una plaça fixa a Las Ventas, la plaça de Madrid.

El seu prestigi com a metge augmenta de dia a dia, fins que és nomenat metge personal de la mare del rei, la reina Maria Cristina, el 1917. El 1919, funda la “Revista Española de Cirugía” (Fig.2).

El 1921, publica a la Revista Española de Cirurgia el treball que el farà famós: “La anestesia metamérica”. Deu anys més tard, un cirurgià italià Achille Dogliotti, catedràtic de la universitat de Torí, publica un treball molt semblant al publicat per Pagés (Fig.3). Potser Dogliotti no coneix el treball de Pagés perquè la revista on Pagés publica el seu procediment tenia encara pocs lectors. Tampoc Pagés havia fet l’esforç de difondre la seva experiència, presentant la seva troballa en reunions o congressos. Dogliotti presenta el procediment com a propi i la comunitat científica s’ho creu i titula el mètode com mètode de Dogliotti.

Afortunadament, un metge argentí, Alberto Gutiérrez, el cap del servei de l’Hospital Espanyol de Buenos Aires, havia llegit els articles de Pagés, un any després de la publicació de Dogliotti, s’adona que Dogliotti s’atribuïa un mèrit que no li corresponia i ho va fer públic. Gutiérrez recupera l’article escrit per Pagés a la Biblioteca de la Facultat de Medicina i demostra que Pagés ja havia descrit l’anestèsia metamèrica i que Dogliotti no menciona l’article de Pagés. Dogliotti, anys més tard, va reconèixer la paternitat de Pagés. Després d’anys d’oblit, l’article de Pagés fou traduït a l’anglès i al francès.

Aquest mateix any 1921 es produeix el desastre d’Annual, en el que Pagés organitza un servei d’ambulàncies, per transportar ferits als hospitals de la rereguarda. També és cirurgià en cap de l’equip quirúrgic destinat a l’hospital de Melilla (Fig.4). Els mèrits i dedicació de Pagés són reconeguts per la superioritat i el permeten tornar a Madrid, on rep mencions especials de la superioritat. És ascendit a comandant i destinat com a cirurgià a l’hospital d’Urgència de Madrid.

El 1923, li concedeixen un permís especial per prendre les aigües medicinals a un balneari, i en el viatge de tornada a Madrid té un accident a Burgos, en el que mor als 37 anys.

Referències

S. Lopez Alvarez, P. Casas Reza, S. Del Rio Fernandez. Historia de la anestesia epidural: Fidel Pagés Miravé. Multidisciplinary Pain Journal, 2021

César Cortez Román; Fidel Pagés Miravé: 100 years of epidural anesthesia (1920-2020); Multidisciplinary Pain Journal, 2022;2:68-78