El primer catedràtic d’Anatomia Patològica de la universitat espanyola fou Santiago Ramón i Cajal. La càtedra es denominava d’Histologia i Anatomia patològica i es va crear l’any 1887. Contenia Bacteriologia, que després es va assignar a Microbiologia. Abans d’aquesta data només existia a Madrid com assignatura de doctorat. Més tard es va afegir en el títol l’Embriologia.

S’inclou aquesta matèria en els estudis de llicenciatura en una reforma del pla d’estudis del 1887. La primera càtedra es dota per la universitat de Barcelona, i és la que guanya Ramon i Cajal, que era catedràtic d’Histologia de València (Fig.1).

Cajal era fonamentalment un històleg i va introduir-se a l’Anatomia Patològica a través dels seus treballs experimentals sobre la degeneració i regeneració del sistema nerviós (Fig.2).

Cajal redacta, estant a Barcelona, un Manual d’Anatomia Patològica General (Fig.3), el primer publicat a Espanya i amb el que van estudiar l’assignatura els metges espanyols durant més de 50 anys. Les últimes edicions foren actualitzades pel seu deixeble Francisco Tello.

El 1892, obté la càtedra de Madrid i, el 1918, publica un Manual Tècnic d’Anatomia patològica que inclou tècniques de l’autòpsia, d’histopatologia i bacteriologia.

La Guerra Civil va interrompre el progrés en l’ensenyament de l’Anatomia Patològica a Espanya, i va castigar notablement l’escola de Cajal integrada especialment per homes progressistes.

El segon catedràtic de l’Anatomia Patològica fou Julián Sanz Ibáñez (Fig.4), que fou el primer catedràtic de Santiago, i que després per un concurs de trasllat passà a València. Arteta fou catedràtic de Cadis, però va seguir treballant a Madrid estant en excedència de la càtedra, durant els primers anys de catedràtic.

El pes de la càtedra de Madrid va ser portat per Francisco Tello (Fig.5), que s’havia format en una estada a Alemanya amb el professor Benda a l’hospital Moabit de Berlin, on hi va amb una beca de la JAE (Junta d’Ampliació d’Estudis).

A la tornada a Madrid el 1912 d’un segona estada a Berlin, a l’hospital de La Charité amb Johannes Orth, Francisco Tello és nomenat Prosector d’autòpsies de la càtedra d’Anatomia Patològica.

Tello es va convertir en el catedràtic d’Anatomia Patològica de Madrid el 1826, i la càtedra es converteix en la primera escola d’Anatomia Patològica d’Espanya, on es formen tots els especialistes espanyols, com Guillermo de la Roda, Fernando de Castro, Joaquín Alonso, Rodríguez Illera, Julián Sanchez i José Luis Arteta.