El paludisme o malària és una malaltia que acompanya els éssers humans des del principi de la seva història. Apareix a l’Àfrica en els primats i s’estén des del Nil al Mediterrani, i després a Amèrica amb els espanyols, de manera que a principis de segle XIX s’ha estès per tot el món.

Un estudi publicat per C. Murray et al., de la Universitat de Washington, estima que en el període que va de 1980 a 2010 van morir al món entre 1.200.000 i 2.780.000 persones, el que representa un augment del 25% respecte les tres dècades anteriors.

La malària s’observa en algunes zones mentre que en altres ha desaparegut, en funció de que s’hagin fet campanyes de lluita contra els terrenys pantanosos i els mosquits. A Espanya era molt prevalent en el segle XVII, hi havia força casos en algunes zones el segle XIX, com el delta de l’Ebre, i actualment està pràcticament erradicada. Es calculava a Espanya que hi havia unes 2.000 morts l’any per paludisme. La malaltia es coneixia con febres intermitents.

Fins el segle XVII no es disposava de cap tractament. En l’època de les colònies espanyoles a Amèrica, es va descriure per primera vegada l’arbre de la quina, del qual s’obtenien unes pólvores de la seva escorxa (Fig.1), que combatia amb eficàcia les crisis febrils de la malaltia. Els jesuïtes van ser els que van dur les pólvores de quina a Europa, per això se’ls hi va dir “pólvores dels jesuïtes”.

La primera publicació sobre l’eficàcia de la pols de quinina la va escriure el metge sevillà Gaspar Caldera de Heredia el 1663 (Fig.2), amb l’observació de l’efecte de la quinina en malalts sevillans tractats amb escorxa de l’arbre de la quina que va portar del Perú, Juan de la Vega, el metge del virrei, el comte de Chinchón, l’esposa del qual va ser la primera tractada amb quinina (Fig.3).

L’arbre de la quina fou classificat per Linné (Fig.4) com del gènere Cinchona, en honor de l’esposa del virrei de Chinchón, sense adonar-se que cometia un error ortogràfic, ja que es va deixar la H darrere la primera C.

José Celestino Mutis (Fig.5), metge i botànic, va estudiar amb detall l’arbre de la quina, i comprovà que hi havia 7 espècies de les que només 4 tenen una acció benèfica contra el paludisme.

Les últimes dades de mortalitat del paludisme, aportades per l’OMS en un informe del 4 de desembre de 2023, indiquen que el 2022, a nivell mundial, es van produir 249 milions de casos de paludisme i 608.000 morts per la malaltia a 85 països.

La regió d’Àfrica suporta una fracció desproporcionadament alta de la càrrega mundial de paludisme. El 2022, la regió va concentrar un 94% dels casos de paludisme (233 milions) i un 95% de les defuncions per la malaltia (580.000).

De totes les morts per paludisme registrades a la regió, al voltant d’un 80% correspon a nens menors de 5 anys.