Francisco Flores Moreno va ser un cirurgià de l’Armada Espanyola format en el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis (Fig.1), institució fundada el 1748 pel cirurgià català Pere Virgili per formar cirurgians per l’Armada. Flores hi ingressa l’any 1777. Al final del seu període d’escolar al Real Colegio de Cirugía, obté una beca per anar a París on es forma en Botànica.

El 1789, per una Reial Ordre del 10 de març, és designat per formar part de l’expedició dirigida per Alessandro Malaspina (Fig.2), amb l’objectiu de recopilar dades sobre fauna, flora, costums i política de les colònies espanyoles a Amèrica i al Pacífic. És assignat com a cirurgià de la corbeta Descubierta, amb la que tornaria a Espanya cinc anys després. L’altre cirurgià de l’expedició Malaspina era Pedro María González Gutiérrez, el cirurgià de la corbeta Atrevida (veure aquesta entrada del blog de 6/3/24).

A la tornada del viatge, Flores col·labora amb el seu amic i company de viatge Pedro González en la redacció del llibre “Tratado de las enfermedades de gente de mar”, tot i que es desconeix el motiu pel que no consta el nom de Flores en la portada del llibre, com un dels dos autors.

Francisco de Flores Moreno (1761-1839) és una de les figures més rellevants, però menys estudiada de la medicina gaditana i espanyola de finals del segle XVIII i primer terç del segle XIX. Entre els fets més destacats que succeïren a Cadis durant aquest període, dos tenen força importància.

Per una banda es crea, el 1728, el Colegio de Practicantes de la Armada, germen del que 20 anys més tard el 1748, serà el Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada, fundat per Pere Virgili (1694-1766) amb l’inestimable suport del Marqués de la Ensenada. Per altra banda, hi ha el desenvolupament de la premsa comercial gaditana, que fa de la informació diària un instrument útil per als comerciants, i un mètode de transmissió de la informació política, cultural i sanitària al poble.

El primer en difondre a la premsa informes sobre l’estat de salut de la població gaditana és Don Francisco de Flores Moreno, i ho fa en El Redactor General des de juny de 1811 a maig de 1814, i posteriorment en el Diario Mercantil de Cádiz des de setembre de 1816 a octubre de 1820. Les xifres reportades per Flores Moreno en els seus informes són de gran valor per comprendre les causes de mortalitat de Cadis en períodes concrets del primer terç del segle XIX, podent considerar-se Flores Moreno com a pioner en oferir aquest tipus d’informació a la premsa. A més, aquests informes venen precedits de les seves anàlisis meteorològiques, que seran més tard preses com a model per importants institucions mèdiques del moment, com l’Escola de Salut Pública Catalunya que es funda a Barcelona el 1821. Flores Moreno també utilitza la premsa per divulgar els beneficis de la vacuna, mostrant-se partidari i defensor de la mateixa, i denunciant la desídia dels pares a vacunar els seus fills i la ignorància o mala fe dels metges que no reconeixen els seus efectes preventius.

Després de la mort de Carles Francesc Ameller i Clot (1753-1834), Flores Moreno és nomenat director del Col·legi i del Cos de professors de l’Armada, i en serà a més el seu últim director, doncs després del decret de 20 de Gener de 1835, el Col·legi se separa de la seva vinculació amb l’Armada i, l’1 d’octubre del 1836, desapareix com a tal, sorgint el Col·legi Nacional de Medicina i Cirurgia, precursor de l’actual Facultat de Medicina de Cadis.

La febre groga, o vòmit negre, va ser un altre dels problemes que va afectar Cadis i Andalusia en les primeres dècades del segle XIX. Don Francisco Flores Moreno forma part del grup de metges que lluiten tenaçment en les dues primeres dècades del segle XIX contra la febre groga. A banda del seu “Assaig Mèdic-Pràctic sobre el tifus-icterodes”, és de destacar el seu nomenament, per Reial Ordre del novembre de 1804, com a Inspector de salut pública a l’epidèmia soferta a la ciutat d’Ayamonte, jugant a més un important paper en les epidèmies patides per la malaltia al primer terç del segle XIX.

Referències

Pepa Hernández Villalba. La proyección médico-política de la Expedición Malaspina: Francisco Flores Moreno y el plan de reforma de las instituciones sanitarias americanas.