Aquesta entrada del blog està dedicada a un excel·lent otorrinolaringòleg català, el Dr. Enric Perelló, l’otorrino a qui consulto quan tinc un problema de la seva especialitat. El Kike conserva una col·lecció bibliogràfica extraordinària que havia iniciat el seu pare, el Dr. Jordi Perelló Gilberga, a qui el Col·legi de Metges de Barcelona li va dedicar l’any 2018.

Els càncers de cap i coll son molt freqüents, de força gravetat i deixen als qui els pateixen molt limitats des del punt de vista laboral i intel·lectual. Estan relacionats des del punt de vista patogènic amb certes conductes de risc, com fumar, consumir cànnabis o cocaïna, o beure alcohol en excés. Els més freqüents són els carcinomes epidermoides. Sovint es descobreixen en fases avançades, fet que implica una baixa supervivència, tot i que alguns casos poden ser tractats amb èxit.

En aquesta nota volia descriure alguns personatges famosos amb un tumor de cap i coll que van respondre molt diferentment al tractament. En part, aquesta nota és per reflexionar en la importància d’eliminar de les nostres vides els factors de risc, especialment el consum de tòxics que lesionen les vies aero-digestives.

Un dels casos recents de càncer de glotis causat per un tabaquisme crònic va afectar el president del Brasil. Luiz Inácio Lula da Silva va respondre amb èxit a la radioteràpia. També van respondre favorablement al tractament, perquè van ser diagnosticats precoçment, George Harrison, dels Beatles, diagnosticat de càncer de laringe, Charlie Watts, dels Rolling Stones, també amb càncer de laringe, i Michael Douglas, amb càncer orofaringe associat a virus del papil·loma humà. Altres celebritats van tenir càncers amb comportament més agressiu que va determinar la mort poc després del diagnòstic.

Un d’ells fou Ulysses Grant, elegit president dels Estats Units el 1869, gran fumador de puros (en fumava 12 al dia), que bevia força whisky. Després de superar un atac enemic durant la Guerra de Secessió, els seus admiradors li van regalar 10.000 puros (Fig.1). Li diagnostiquen un carcinoma epidermoide, però no l’operen perquè suposen que té un risc massa elevat. Mor als 13 mesos de començar la clínica.

L’emperador Frederic III d’Alemanya era un gran fumador de pipa (veure aquesta entrada del blog de 11/5/21) (Fig.2). El 1886, als 56 anys, queda disfònic i els exàmens de laringe fets per metges alemanys sospiten càncer. No obstant, la reina reclama que el visiti un metge anglès que sospita una sífilis laríngia. Dues biòpsies son negatives per càncer, però li han de fer una traqueotomia d’urgència degut a una oclusió respiratòria per una massa tumoral. El malalt mor als 17 mesos de començar la disfonia.

Puccini fou un gran fumador de puros i cigarretes (Fig.3). Consulta per disfonia i odinofàgia, li diagnostiquen una inflamació reumàtica que tracten de manera simptomàtica fins que nota que perd pes i se li han inflat els ganglis del coll. Finalment mor d’una hemorràgia cataclísmica.

Freud és una altra personalitat que mor d’un tumor al paladar dur. Era un consumidor de 20 havans al dia. El tumor era irresecable i es va tractar amb radioteràpia, sense resposta, per això el cirurgià el va operar i li va provocar una lesió que només li permetia alimentar-se amb líquid.

Molts altres personatges han tingut tumors malignes en aquesta regió. Yul Brynner ha tingut càncer glòtic tractat amb radioteràpia (Fig.4). Lana Turner morí per un càncer d’hipofaringe i Sylvia Kristel d’un càncer d’orofaringe relacionat amb un intens tabaquisme. Joan de Borbó mor per un càncer de laringe, a l’igual que Jack Hawkins i Aldous Huxley. Tito Vilanova, entrenador del Barça, mor d’un càncer de paròtide.

Referències

Jose F. Gallegos-Hernandez. Aspectos históricos del cáncer de cabeza y cuello. Celebridades y conciencia de enfermedad. Gaceta Mexicana Oncologia, 2021; 20 (3): 94 – 100.