William Macewen va ser un cirurgià innovador, expert en moltes disciplines, com la cirurgia ortopèdica, la cirurgia toràcica, la cirurgia de les hèrnies i la neurocirurgia (Fig.1).

Macewen estudia medicina a Glasgow, on és alumne de Lister, que li causa una admiració extraordinària com a mestre. Lister va reduir la mortalitat operatòria d’una manera notable mitjançant els seus procediments antisèptics. Macewen segueix Lister en la neteja sistemàtica i curosa de mans i braços del cirurgià i de l’instrumental quirúrgic, l’ús de bates quirúrgiques estèrils, i de perfondre el camp operatori amb un preparat d’àcid fènic, substància de potent capacitat antisèptica.

L’any 1875, entra com ajudant de cirurgià a la Glasgow Royal Infirmary i, el 1877, passa a cirurgià titular (Fig.2). El 1881, és elegit professor de cirurgia a la Royal Infirmary school of Medicine de Glasgow i, el 1883, és elegit com a cirurgià del Royal Hospital for sick children, també a Glagow.

Macewen es converteix en el cirurgià més destacat de Glasgow. El que té millors resultats i menys mortalitat, aplicant el mateix procediment de Lister.

El 1916, contribueix a fundar l’Hospital construït per atendre els milers de soldats ferits en la Primera Guerra Mundial, molts dels quals esperen una amputació i una pròtesi.

Macewen fou, a més, un pioner de diferents tipus de cirurgia, com la cirurgia de les hèrnies, la traumatològica i sobretot la neurocirurgia. Demostra Macewen que es poden localitzar lesions focals cerebrals mitjançant una exploració neurològica meticulosa, la qual cosa li va permetre operar amb èxit abscessos, hematomes subdurals i tumors, en una època en que no disposàvem encara de mètodes d’imatge.

En el camp de la traumatologia, va ser un dels primers en utilitzar empelts ossis i en fer cirurgia del genoll.

També va ser el primer en fer cirurgia pulmonar, essent dels primers en efectuar reseccions pulmonars tuberculoses o neoplàsiques.

Una contribució particularment notable de Macewen fou la tècnica d’anestèsia amb intubació orotraqueal, que va descriure el 1880, i encara se segueix utilitzant.

Una aportació de Macewen fou la documentació fotogràfica de casos de pacients agrupats segons la història clínica, per documentar la docència, amb fotos preses abans, durant i després d’un procediment terapèutic.