Gaspare Tagliacozzi, natural de Bolònia, feu contribucions de gran mèrit en cirurgia plàstica reconstructiva que han determinat que se’l consideri el pare d’aquesta especialitat (Fig.1).

En els anys del Renaixement, eren corrents les mutilacions facials a conseqüència de duels, guerres, sífilis, o càstigs corporals, per això els que tenien mutilacions del nas vivien amb una deformitat facial que els obligava a dur pròtesis nasals de plata o d’or, fixades al crani.

El segle XIV, es feien operacions reconstructives per barbers cirurgians, alguns dels quals tenien molta habilitat, com el cirurgià sicilià Branca, que ho feia amb penjolls provinents del braç, procediment conegut com mètode italià, on el nas era reconstruït a partir d’un penjoll del braç, d’unes dimensions i forma com les del monyó del nas desaparegut. La part lliure del penjoll es fixava a la regió nasal de la cara del pacient, i el braç del malalt s’immobilitzava al costat de la cara amb una fèrula. Al cap d’unes setmanes, el penjoll s’havia fixat a la cara i es podia alliberar el braç, cosint a la cara del pacient la part del penjoll unida al braç (Fig.2).

Tagliacozzi, fill d’una família benestant, estudia medicina a la universitat de Bologna, on obté el títol de doctor el 1570. El 1568, dos anys abans de graduar-se, va fer pràctiques a l’Hospital de la mort, que era un centre on residien presos condemnats a ser executats. Tagliacozzi aconseguia cossos de presos executats per fer classes d’anatomia.

Aprèn els procediments de reconstrucció nasal d’una família de cirurgians barbers de Catània, els Branca, que operaven nasos des de feia més d’un segle, cirurgia que havien après de tractats àrabs.

El 1576, és designat professor de cirurgia, a la càtedra que havia detingut el seu mestre Juli Cèsar Aranzi. Com a la universitat de Bologna de la càtedra d’Anatomia se n’encarregava el catedràtic de cirurgia, Tagliacozzi s’ocupava de les dues càtedres (Fig.3).

L’habilitat quirúrgica de Tagliacozzi es reflecteix en el seu llibre “De curtorum chirurgia per insitionem” (Sobre la cirurgia de la mutilació mitjançant incisions), publicat a Venècia el 1597. El mètode de Tagliacozzi, o mètode italià, va deixar de practicar-se a Europa a principis de 1700, fins que va ser recuperat cap a 1800 pel cirurgià alemany Karl Ferdinand von Gräfe, procediment que s’utilitza actualment.

Referències

MA Soto-Miranda, et al. Tagliacozzi: no solo cirujano plástico. Gac. Med. Mex., 2006; 142 (5): 423 – 429.

Sophie V. Menard. An unknown renaissance portrait of Tagliacozzi (1545 – 1599), the founder of plastic surgery. 2019;

P. Tomba, A. Viganò, P. Ruggiero, A. Gasbarrini. Gaspare Tagliacozzi, pioneer of plastic surgery and the spread of his technique throughout Europe in “De curtorum chirurgia per insitionem”. Eur.Rev.Med., Pharmacol.Sci., 2014; 18: 445 – 450