El primer llibre sobre patologia digestiva en el nostre país va ser publicat l’any 1889 per Emerencià Roig i Bofill (1848 – 1901) i Bartomeu Robert (1842 – 1902) (Fig.1). Tots dos eren metges de prestigi a Barcelona. El Dr. Robert era molt admirat i va arribar a ser l’alcalde de Barcelona. Emerencià Roig era cunyat del Dr. Robert, que estava casat amb la germana d’Emerencià Roig, de nom Rosa.

Tots dos varen ser presidents de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, el Dr. Robert en el període 1883 – 1890 i el Dr. Roig i Bofill (Fig.2) de 1893 a 1896.

El Dr. Robert va estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona i es va graduar l’any 1864. El 1867, és nomenat professor ajudant de classes pràctiques de la facultat, que estava ubicada en l’edifici que havia estat seu del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, davant l’Hospital de la Santa Creu. El 1869, és nomenat metge numerari de l’hospital i, el 1875, guanya l’oposició a la càtedra de Patologia i Clínica Mèdica de la Universitat de Barcelona.

L’any 1899, és nomenat alcalde de Barcelona i, set mesos més tard, ja ha desenvolupat una intensa activitat com la retirada dels mendicants dels carrers o la posada en marxa d’una inspecció mèdica escolar per esbrinar les causes de l’excessiva mortalitat infantil dels nens a les escoles municipals. Dimiteix com alcalde perquè es nega a firmar l’autorització d’embargament als més de set mil barcelonesos que s’havien negat a pagar la contribució imposada per pal·liar el desastre econòmic que comporta la pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Filipines. L’afer, conegut com a “tancament de caixes”, consisteix en donar la baixa a botiguers i industrials per evitar el pagament de les noves imposicions tributàries. La popularitat del doctor Robert arriba a tot Catalunya. El 1901, és escollit diputat a Corts en representació de la Lliga Regionalista i és el polític més votat a Barcelona.

Bartomeu Robert mor sobtadament durant un sopar d’homenatge que li dediquen els metges municipals de Barcelona el 1902. Pocs anys després, el 1910, en reconeixement a la seva obra, la Ciutat Comtal li dedica una imponent escultura a la Plaça de la Universitat. La dictadura franquista la retira el 1939, i l’Ajuntament democràtic la restaura a la Plaça de Tetuan el 1985.

Emerencià Roig volia també ser clínic, però després d’una estada a Paris on va fer la seva formació de postgrau en serveis de medicina interna i d’obstetrícia d’hospitals de Paris, va decidir orientar la seva vida professional cap a la obstetrícia, convertint-se a la tornada a Barcelona en un dels obstetres de la gent més distingida de la ciutat en l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

El 1876, recent tornat a Barcelona, Emerencià Roig oposita a professor clínic de l’Institut Mèdic competint sense èxit amb Joaquim Bonet, Josep Coromines, Jaume Pi Sunyer i Lluís Sunyer. Decebut per no poder fer carrera acadèmica malgrat tothom opinava que la seva tesi era la millor, opta per dedicar-se a la pràctica mèdica privada en la què, ben aviat, adquireix molt de renom com a professional competent. A més, té una intensa vida social i cultural, és vocal de les Juntes Municipal i Provincial de Sanitat de Barcelona. És vicepresident de l’Ateneu Barcelonès quan és president el també metge Lluís Góngora durant el bienni 1884-1885. L’any 1872, havia estat elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina on ingressa amb el discurs sobre “la Patogenia y tratamiento de la fiebre puerperal”.

La decisió d’escriure un tractat de Patologia Digestiva prové de que no hi havia cap tractat en llengua castellana sobre aquesta especialitat, no perquè els Drs. Robert o Roig tinguessin cap prestigi com a digestòlegs.