Segurament tots els que han estat interessats per l’Hepatologia coneixen Harold Conn (Fig.1), i hauran llegit algun dels moltíssims articles que va escriure, però pocs coneixeran que va passar deu anys gairebé invàlid a causa d’una malaltia neurològica que va ser mal diagnosticada pels primers quatre neuròlegs que el van visitar.

Conn dirigia una Unitat d’Hepatologia a l’Hospital de Veterans de West Haven, on havia passat els dos primers anys de postgraduat en la Unitat que dirigia el seu mestre i mentor, Gerald Klatskin (Fig.2).

Tenia un expedient brillant. Graduat a la universitat de Michigan, va fer l’internat a la John Hopkins University a Baltimore i passa dos anys a New Haven amb Klatskin, on crearia més tard seva pròpia unitat d’Hepatologia, i on tindria col·laboradors brillants, com Roberto Groszmann, Guadalupe Tsao, Mario Chojkier, Andy Blei, entre altres.

Durant tota la seva vida com hepatòleg es va interessar per la interpretació de les biòpsies hepàtiques, afició transmesa per Klatskin, per l’encefalopatia hepàtica i per les complicacions de l’ascitis, particularment la peritonitis bacteriana espontània, temes en que van co-participar membres de la Unitat d’Hepatologia del Clínic (Fig.3).

Conn esperava jubilar-se aviat per tenir temps per jugar al pàdel, al golf i al bridge, però només ho va poder fer els dos primers anys de jubilat perquè li va aparèixer un trastorn de la marxa, que no li permetia desplaçar-se amb seguretat. No tenia cap dèficit motor ni sensitiu, ni rigidesa, ni tremolors. Consulta amb el neuròleg del seu hospital que sospita una malaltia de Parkinson (MP), i li posa tractament amb levodopa, sense que es vegi cap millora. El segon neuròleg a qui consulta també es pronuncia pel diagnòstic de MP. Els seus símptomes van empitjorant i està a punt de comprar-se una cadira de rodes.

Quan ja porta sis anys invàlid, un tercer neuròleg que el visita també fa el diagnòstic de MP. El 2002, quan ja porta deu anys malalt, apareix un símptoma nou que és la necessitat d’orinar imperiosa i amb episodis ocasionals d’incontinència. També li succeeix algun episodi d’incontinència fecal. L’examen clínic no demostra cap altra manifestació de patologia urinària ni digestiva.

La revisió de les ressonàncies magnètiques que li han fet en els deu anys de malaltia neurològica mostren una lleu dilatació ventricular, atròfia cortical, però el radiòleg no gosa atribuir aquests canvis a l’envelliment o a alguna patologia orgànica. El quart neuròleg que el visita ho atribueix a la senectut, i pronostica que hi haurà un empitjorament progressiu i s’acompanyarà de pèrdua cognitiva.

Finalment el veu un cinquè neuròleg, que és el que ha de determinar si l’autoritzen a disposar d’una cadira de rodes amb motor, a expenses de la seva mútua. El neuròleg dubta que tingui una MP, i li proposa fer una punció lumbar de força volum, ja que si els símptomes milloren voldrà dir que pateix una hidrocefàlia no hipertensiva.

La punció lumbar indueix una millora immediata dels símptomes i determina que el neurocirurgià li posi un drenatge amb inserció d’un catèter ventriculoperitoneal. L’operació és un èxit i els símptomes invalidants que tenia desapareixen en poc temps.

Al cap de pocs dies de la cirurgia, Conn decideix abandonar l’Hepatologia i dedicar-se a ser un difusor d’una malaltia que li sembla que els neuròlegs coneixen poc. Fa estudis sobre el grau de coneixement de la malaltia i de com s’ha de sospitar la seva existència, escriu articles i dona conferències. Segurament la seva activitat ha fet que es diagnostiquessin molts malalts que haurien arrossegat la seva malaltia i haurien anat empitjorant fins a convertir-se en un vegetal.

Referències

Harold O. Conn. Normal pressure hyrocephalus: a case report by a physician who is the patient. Clin. Medicine, 2007; 7 (3): 296 – 299.

Harold O. Conn. Normal pressure hydrocephalus (NPH): more about NPH by a patient who is the patient. Clin. Medicine, 2011; 11 (2): 162-165.