L’entrada d’avui d’aquest blog es basa en una presentació que vàrem fer el Dr. Josep Arimany i jo en una de les sessions culturals de la secció de metges sèniors del COMB, en la que el Dr. Arimany va exposar les característiques de l’atemptat que va patir el general i les troballes forenses del cas, i jo vaig situar l’atemptat en el context de la política espanyola del segle XIX.

El tema és força debatut pels interessats en la història d’Espanya, ja que encara ignorem qui va ser responsable de la mort de Prim, greument ferit pels trets de trabucs en un atemptat al carrer del Turco, a la sortida del palau del Congrés de diputats el dia 27 de desembre de 1870 (Fig.1).

Quan va morir, com va morir i qui en va donar les ordres de cometre l’assassinat no estan del tot clars. El relat oficial és que Prim va morir a casa seva tres dies després de l’atemptat, a causa d’una sèpsia provocada per una ferida oberta per bales a l’espatlla esquerra.

El general Serrano (Fig.3), regent d’Espanya, que es va personar al domicili de Prim al poc temps de produït l’atemptat, va donar les ordres de que no s’autoritzés cap visita al ferit, excepte les dels Drs. Cesáreo Fernández Losada i Juan Vicente Lladó, metges que es van encarregar de l’assistència de Prim.

Quan arriba ferit al seu domicili, Prim està conscient i fins i tot puja, amb ajuda, l’escala per accedir a casa seva. El fiquen al llit i criden els metges. No tenim constància del tipus de cura a que va ser sotmès, però sabem que com a molt s’hauria fet una neteja superficial de la ferida, amb extracció de les bales visibles, i un embenat per frenar l’hemorràgia local, que pel que mostra la imatge del TAC que va ser efectuat en el cadàver del general quan va ser exhumat l’any 2012, hauria d’haver estat d’una notable magnitud. Encara no s’havien inventat els antibiòtics, ni les transfusions, per això no es van fer servir teràpies actives.

Tampoc queda clar perquè el general Serrano, que era la màxima autoritat del país, va ser taxatiu amb l’ordre de que els residents de la casa del general Prim, família i servei, no permetessin entrar ningú a veure Prim, ni donar informació de l’estat del ferit als mitjans de comunicació.

És possible que el regent volgués impedir que la notícia arribés a oïdes del candidat a ser rei d’Espanya, Amadeu de Savoia (Fig.4) que arribava l’endemà a Madrid, a prendre possessió del càrrec de rei d’Espanya, pel qual havia estat proposat per Prim, que era el president del govern.

Les ordres del general Serrano es van complir, i per això consta que la mort de Prim va succeir als tres dies de l’accident, però atenent al grau de les pèrdues de sang, costa de creure que la mort no s’hagués produït el mateix dia de l’atemptat o l’endemà per xoc hipovolèmic.

Segurament res hauria canviat si s’hagués informat de la veritat, però potser Amadeu de Savoia, sabent que el seu valedor havia mort, s’hauria repensat ser el rei d’Espanya i amb la seva fugida d’assumir responsabilitats hauria desaparegut.