La cirurgia es generalitza a l’últim terç del segle XIX en el mon occidental, coincidint amb el descobriment de l’anestèsia per William Morton (1846) i la introducció de l’antisèpsia per Joseph Lister (1865) (Fig.1), que converteixen la cirurgia, en un procediment menys dolorós i més segur.

Per aquesta raó hi ha pocs retaulons pintats que mostren actes quirúrgics, en comparació am altres actuacions on es va considerar que s’havia produït un miracle, ja que la major part de les oracions en petició de millorar la salut son d’una època anterior a la cirurgia invasiva.
La majoria dels exvots pintats que descriuen actes quirúrgics en els que es va produir un “miracle”, és a dir una curació insospitada o excepcional en el criteri del que feia l’ofrena de l’exvot, tenen lloc a Itàlia, per alguna raó que ignoro. Aquests retaulons tenen l’interès de mostrar les diferents indicacions quirúrgiques que es feien, i que els que participen en l’acte quirúrgic ja porten bata preoperatòria, tot i que sovint encara no duen mascareta, però indica que ja han penetrat els criteris de Lister (Fig.2) d’operar amb antisèpsia.

En alguns d’aquests retaules es pot intuir el procediment quirúrgic i la possible indicació basant-se en la localització de la incisió quirúrgica (Figs. 3, 4 i 5). Els tres exvots estan dedicats als tres germans sants de Catània.

En els dos ex vots sembla que la cirurgia es fa en un centre docent, ja que hi ha metges que observen la intervenció que fa un cirurgià sènior.

L’aspecte d’alguns exvots procedents de la mateixa localitat suggereix que el mateix pintor pot haver pintat més d’un exvot, ja que l’aspecte del contingut dels retaulons és molt semblant entre ells.

Aquí metges, infermeres i monja ja duen mascareta.