Fa unes setmanes comentava en aquest blog els aspectes fonamentals de la febre de La Oroya o malaltia de Carrión (veure aquesta entrada del 3/5/21). El nom d’aquesta malaltia, febre de la Oroya, es va assignar l’any 1871 per haver estat identificada en treballadors que construïen la línia ferroviària Lima – La Oroya (Fig.1).

El nom de Carrión li posen en homenatge a l’estudiant de medicina David Alcides Carrión que es va inocular material d’una berruga peruana per demostrar que febre i aparició de berrugues cutànies no corresponien a diferents fases de la mateixa malaltia, sinó que eren malalties diverses. Creia que la berruga era una malaltia benigna i per tant pensava que la inoculació a que es va sotmetre no comportava risc. Carrión va morir a conseqüència d’aquest experiment.

El descobriment del germen causal es deu a un metge peruà d’antecedents familiars anglesos, Alberto Barton Thompson, (Fig.2) que treballava a l’hospital Guadalupe d’El Callao.

Alberto Barton (1870 – 1950) s’havia especialitzat en bacteriologia a l’Escola de Malalties Tropicals de Londres, on hi havia anat amb una beca del Congrés de la república peruana. A la seva tornada, quan treballa a l’Hospital Guadalupe d’El Callao, va veure en el frotis d’una extensió hematològica de sang perifèrica de dos malalts amb febre de La Oroya que els eritròcits contenien unes estructures que semblaven bacteris.

El 5 de setembre de 1909, va presentar les seves troballes en una sessió científica en homenatge a Carrión. Passen quatre anys fins que publica el seu treball en una revista mèdica local, en la que demostra que els bacils només es veuen en la sang en la fase aguda febril.
Barton havia enviat un gran nombre de vidres amb extensions de sang perifèrica, a bacteriòlegs experts perquè confirmessin si el que ell veia eren realment bacteris. La majoria no van contestar a aquestes peticions d’ajuda i només algun sí, confirmant que eren bacteris. Per aquesta raó es va demorar la publicació de les troballes de Barton. Metges bacteriòlegs de la Universitat de Harvard es van desplaçar a Lima el 1913 per veure les extensions de sang de malalts amb febre de La Oroya. Confirmen que es tracta d’un bacil gramnegatiu, no descrit prèviament (Fig.3).

Pertany a l’espècie de les Bartonella, en el que també s’hi troben la Bartonella henselae, que causa la malaltia per esgarrapada de gat, la Bartonella quintana causant de la febre de les trinxeres, i la Bartonella canis, catis i tyzzeri, que causen infecció en gossos, gats i cobais, respectivament.

Barton tenia conflictes amb la direcció de la Societat de Beneficència Pública d’El Callao, de qui depenia l’hospital de Guadalupe, que li volia treure la responsabilitat d’ocupar-se de la sala en la que feia de director i el retenia en el laboratori de Bacteriologia, que era el contrari del que volia. Finalment Barton renuncia a la seva plaça de l’hospital i passa a la pràctica privada, com a clínic, fins la seva jubilació.

A El Callao hi ha un hospital modern que substitueix l’Hospital Guadalupe, que fou enderrocat, que porta el seu nom (Fig.5).

Referències

Max Paredes. Alberto Barton, peruanidad y sus cuerpos endoglobulares, Rev Soc Peru Med Interna. 2007; 20 (4): 157 -163.

José Ramón Blanco, Didier Raoult. Enfermedades producidas por Bartonella spp. Enfermedades Infecciosas y microbiologia clínica, 2005; 23 (5): 313-320.