Els congressos de metges i biòlegs de llengua catalana s’inicien a Barcelona el juny de 1913, organitzats per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. La idea de celebrar aquestes reunions fou dels metges Manel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, als que s’hi va unir Domènec Martí i Julià.

Proposen a l’Acadèmia la convocatòria d’un congrés per congregar periòdicament metges i biòlegs de tot el territori, per facilitar el seu contacte i també fer-hi aportacions científiques que permetin l’intercanvi de coneixements.

El president de l’Acadèmia, el ginecòleg Miquel Arcàngel Fargas (Fig.1), suggereix que el congrés ha de constituir el punt de reunió dels metges de tots els països catalans. Per facilitar aquest objectiu, es crea l’Associació General de Metges de Llengua catalana per ocupar-se d’organitzar els futurs congressos, que se celebrarien cada dos anys.

El primer es va celebrar a Barcelona del 22 al 25 de juny de 1913 a la Facultat de Medicina de Barcelona, sota la presidència del professor Fargas. Els següents es van celebrar el segon a Barcelona el 1917, el tercer el 1919 a Tarragona, el quart a Girona el 1921, el cinquè a Lleida el 1923, el sisè a Barcelona el 1930, el setè el 1932 a Palma de Mallorca, el vuitè el 1934 a Barcelona, i el novè el 1936 a Perpinyà. La guerra interrompé els congressos. La dictadura de Primo de Rivera va impedir congressos entre 1923 i 1930.

Quan comença la Transició, es recuperen els congressos, celebrant el primer de la represa en el mateix lloc, Perpinyà, on es va celebrar l’últim, presidit pel Dr. Alsina Bofill. (Fig.2). Els anys posteriors s’han seguit celebrant, però perdent una mica la freqüència prevista inicialment d’un cada dos anys, i incorporant-hi València i les illes. Els congressos s’han celebrat a Reus (1980), Palma de Mallorca (1982), Benicàssim (1984), Andorra (1988), Lleida (1996), València (2004), Girona (2008), Barcelona (2012) i Manresa (2017).

El congrés de la represa a Perpinyà tingué gran interès, no únicament perquè es tornen a celebrar, sinó perquè es va fer una declaració sobre la definició de salut, que semblava revolucionària, consistent en que salut seria una qualitat de vida, o una manera de viure, autònoma, solidària i joiosa. Un equip de metges liderat per Jordi Gol i Gurina (Fig.3) va ser l’autor d’aquesta definició després de mesos de reunions i reflexions.

El Dr. Joaquim Ramis (Fig.4), que fou l’ànima d’un gran nombre de congressos, va escriure i publicar un llibre que relata la història de tots els congressos, editat per la Fundació Uriach “Els congressos de metges i biòlegs de llengua catalana: gairebé un segle”.