L’entrada d’avui del blog que esteu llegint està basada en un article original de Gloria Gallego (Fig.1) i Núria Cuxart, dues infermeres amb una sòlida trajectòria d’historiadores de la infermeria, publicat l’any 2021 a la revista Gimbernat.

Estic segur que la majoria de lectors del blog desconeixien que en temps de la Mancomunitat de Catalunya va haver-hi una escola d’infermeres a Catalunya, on es va formar professionalment un grup selecte de noies catalanes

L’escola es va crear el 1917, només 6 anys després que el president de la Diputació de Barcelona des de 1907, el sr. Prat de la Riba (Fig.2), ho sol·licités al govern de Madrid que presidia el conservador Eduardo Dato, sota el regnat d’Alfons XIII (1902 – 1931).

El govern va aprovar la constitució de mancomunitats de províncies amb finalitat administrativa, però només les catalanes es van unir per constituir una mancomunitat.

La Mancomunitat de Catalunya va durar fins 1925, quan va ser dissolta pel capità general de Catalunya, el general Primo de Rivera. La mancomunitat va ser possible gràcies a l’entesa de les dretes i les esquerres catalanistes en aquell projecte. L’Escola d’infermeres va ser la primera que es va crear a Espanya, d’ací l’interès en conèixer algunes característiques. La infermeria, així com altres activitats professionals, com la de bibliotecària o de secretària, que es consideraven femenines, van contribuir a la modernització del país, afavorint el treball de noies joves i educades. Moltes coses havien de canviar per trobar certa equiparació entre feines d’home i de dona, al menys en temes sanitaris.

El curs durava dos anys, amb tres dies setmanals d’ensenyament teòric durant tot el curs a la tarda (Fig.3), i les pràctiques diàries als matins.

L’escola d’infermeres estava sota el control d’un patronat liderat per Agustí Riera i Pau, president de la Diputació de Girona. El patronat comptava amb dues dones: Àngels Bosch, filla del metge i industrial Ròmul Bosch, casada amb el metge Francesc Esquerdo, i Mª Àngels Mateu Pla, d’una família burgesa i provinent de l’Escola de Santa Madrona, on era secretària. Els homes consellers del patronat foren Salvador Cardenal, cirurgià de gran prestigi, Zariquiey i Martínez Vázquez, pediatres .

El 1818, foren nomenats dos catedràtics, Ramon San Ricart i Baltasar Pijoan i Soteras. Aquest darrer com a director.

Quan Puig i Cadafalch, com a president de la Mancomunitat era a la mort de Prat de la Riba, hi va haver un conflicte entre el patronat i la direcció, concretament entre Puig i Cadafalch i Eugeni d’Ors. Es van produir dimissions entre els membres del patronat que van acabar amb la dissolució del patronat, i finalment la clausura del centre.

Referències

Gloria Gallego Caminero, Núria Cuxart i Ainaud. L’Escola especial d’infermeres auxiliars de medicina de la Mancomunitat de Catalunya (1917 – 1924). Gimbernat, 2021; 75: 101 – 123.