El Dr. Robert, un dels millors metges del seu temps, i també un bon polític, va ser nomenat alcalde de Barcelona pel rei Alfons XII el 14 de març de l’any 1899 (Fig.1).

Les seves primeres actuacions com alcalde foren bastant espectaculars i afortunades, ja que va tenir èxit bastant de pressa. Una va ser la retirada dels mendicants dels carrers. La segona, la depuració del cens electoral, combatent les pràctiques del caciquisme. També posa en marxa una inspecció mèdica escolar per determinar les causes de l’elevada mortalitat infantil a les escoles municipals.

Va estar poc temps en el càrrec, perquè va dimitir de l’alcaldia quan es va produir el “tancament de caixes”, nom amb què es conegué la protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d’Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde (Fig.2) d’imposar un impost nou per tractar de reduir les pèrdues econòmiques que representava pel govern la independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

El Dr. Robert va néixer a Tampico (Mèxic) de família d’origen sitgetà que estava a Mèxic, on el pare hi havia nascut. La família torna a Espanya quan Bartomeu és encara un nen, i s’instal·len a Sitges, que era el lloc on hi tenien les arrels familiars.

El 1863, es llicencià en Medicina a Barcelona. El 1869, és metge titular de l’Hospital de la Santa Creu i, el 1875, guanyà la càtedra de Patologia Interna a la Facultat de Barcelona.

Presidí la Lliga Regionalista des de la seva formació el 1901, i fou elegit diputat a Corts Generals en les eleccions parlamentàries d’aquell mateix any, dins la candidatura coneguda com la dels “quatre presidents”.

El tancament de caixes és una metàfora que utilitzen els periodistes de l’època per indicar que si tenen la caixa tancada els botiguers no poden pagar l’impost que se’ls hi demana (Fig.3).

El soroll que es produeix a Barcelona és notable, i finalment el govern tira enrere i suprimeix l’impost. El Dr. Robert arriba al màxim d’estimació que es pot arribar entre els ciutadans de Barcelona, no per impulsar la protesta, sinó per adherir-s’hi.

El Dr. Robert va morir de forma sobtada l’11 d’abril de 1902 en un sopar d’homenatge que li feien al restaurant Price de Barcelona. Acabant el seu discurs, el Dr. Robert es posa la mà al pit a la regió del cor, dient “em marejo” i immediatament cau fulminat. S’acosta gent a la taula on estava, i el metge Martínez Vargas, catedràtic de pediatria, li fa una sagnia, sense cap resultat, perquè Robert ja estava mort.

El tipus de mort indica que fou un infart de miocardi, la simptomatologia així ho suggereix. Els antecedents també. Robert va tenir una crisi de dolor precordial que es va irradiar al braç uns dies abans de l’episodi final, que suggereix una crisi d’angor.

L’impost demanat pel govern va ser retirat després de la mort de l’alcalde.