Una de les intervencions quirúrgiques que ha salvat més vides és el bypass coronari. El primer que va fer aquesta intervenció amb èxit va ser Robert Hans Goetz, professor de cirurgia de l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York.

El primer intent experimental de fer un bypass en un gos el feu Alexis Carrel, el 3 de maig de 1910, que va utilitzar un segment de l’artèria caròtide. El gos morí a les 2 hores.

La primera intervenció en humans la fa Robert Goetz el mes de maig de 1960. Portava 10 anys fent experiències quan opera el primer cas amb èxit i ja tenia 50 anys. Havia nascut a Frankfurt el 1910 i estudiat medicina a la Universitat de Frankfurt. Quan els nazis s’instal·len en el poder a Alemanya, Goetz és considerat de poca confiança política, per això decideix marxar del país.

Primer va a Suïssa sense cap paper que acrediti qui és. S’està uns mesos a Berna, i marxa al Regne Unit on l’accepten en el departament de Fisiologia de la Universitat d’Edimburg, on hi estudiarà la circulació perifèrica de la sang, però no li permeten quedar-se més d’un any. Decideix llavors anar a Ciutat del Cap, Sudàfrica, a treballar al Groote Schuur Hospital, que oferia una plaça per un resident en cirurgia vascular. Accepten la seva sol·licitud, es casa i marxa el 1927 cap a Sudàfrica (Fig.1).

Disposa d’un laboratori vascular on fa recerca, estudiant la circulació sanguínia de les girafes, interessat en el fet que la sang en aquestes animals ha de fer un camí més llarg que en els altres mamífers per arribar al cor. Goetz ha de fer diverses excursions a la selva per capturar girafes per estudiar (Fig.2). Obté molt prestigi en els seus estudis, que publica a The Lancet, Br. J. Surg., i Am Heart J. Descriu una variant de la síndrome de Raynaud associada a esclerodèrmia que cursa amb lesions vasculars viscerals que no s’havien descrit anteriorment. Aquesta malaltia es coneix com “esclerosi sistèmica progressiva”.

El 1944, el govern de Sudàfrica obliga als residents alemanys i suïssos revalidar els seus títols universitaris perquè no els hi convaliden. Goetz no accepta aquesta norma i decideix anar-se’n als Estats Units a continuar la seva carrera. És contractat per l’Albert Einstein College of Medicine, on és nomenat professor associat de cirurgia el 1957, i professor i cirurgià del Bronx Municipal Hospital el 1961. Es va jubilar el 1982 (Fig.3).

El primer cas operat de bypass coronari va ser un home de 38 anys, un taxista amb crisis permanents d’angor que necessitava prendre diàriament de 70 a 80 comprimits de nitroglicerina.

Goetz va trigar només 17 segons per fer l’anastomosi. El postoperatori va anar bé, i només prenia warfarina, sense crisis de dolor anginós en l’any subsegüent. Al cap d’un any, reapareix l’angor i desenvolupa una insuficiència cardíaca congestiva de la que va morir.

Contràriament a l’esperat, no hi hagué un moviment d’admiració cap el cirurgià que havia fet tal operació. Alguns cirurgians el van criticar. El seu cap de departament li va recomanar que es dediqués a la cirurgia vascular i no toqués el cor.

El reconeixement de Goetz ha sigut tardà, després que altres haguessin fet bypassos, com el rus Kolesov en fa unes tres l’any 1964, Favaloro, en fa el 1967 i Green el 1968.

Referències

Igor E. Konstantinov. Robert H Goetz: The surgeon who performed the fisrt succesful clinical coronary artery bypass operation. Surgical Heritage. Ann Thorac Surg. 2000; 69; 1966-1972.