No sé quines van ser les raons per les que, a l’Hospital Clínic, hi havia tres càtedres de Patologia Mèdica i tres de Quirúrgica. Segurament perquè eren assignatures que duraven tres cursos, i un sol catedràtic per cada matèria, implicaria tres classes cada dia, una a cada curs: quart, cinquè i sisè de carrera. No devia ser aquesta la raó perquè també hi havia tres directors de servei de Cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (d’ací endavant, Sant Pau). Tret del breu temps en que van ser catedràtics de la Universitat Autònoma, de 1933 els caps de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau no havien de donar classes.

A l’Hospital de Sant Pau hi havia tres serveis de Cirurgia: A, B i C.

El servei A va tenir el seu primer cap en Antoni Bartumeus Casanovas. El va substituir el Dr. Soler Julià, que va assumir la direcció l’any 1931 (Fig.1). Una de les aportacions importants del Dr. Soler Julià va ser la creació, el 1941, del Servei d’Anestèsia comú per tots els serveis quirúrgics, que es va encarregar al Dr. José Miguel Martínez, que en va ser el cap fins l’any 1955, i fou substituït pel seu deixeble Dionís Montón.

A Soler Julià el substitueix el Dr. Soler Roig, “Pepe”, un excel·lent cirurgià i poliglot, que tenia visites de professors estrangers que havia conegut en congressos i reunions. Es va especialitzar preferentment en cirurgia biliar (Fig.2).

Tingué dos ajudants molt competents que van marxar a dirigir el servei de Cirurgia de l’Hospital de Bellvitge, el Dr. Antoni Sitges Creus, i de l’hospital del Mar, el Dr. Lino Torre.

El servei de Cirurgia B va ser dirigit inicialment pel Dr. Antoni Raventós, el primer que va operar una apendicectomia a Barcelona. El seu deixeble fou Enric Ribas i Ribas, que va passar a dirigir els servei de Cirurgia C, quan va morir el seu cap, Àlvar Esquerdo, el 1921 (Fig.3).

A Cirurgia B, Raventós fou succeït per Manuel Corachan (Fig.4), un cirurgià de molt prestigi, que va ser un temps breu conseller de sanitat, i va tenir la iniciativa de publicar un Diccionari de Medicina en català. Corachán morí poc temps després d’acabada la Guerra Civil i fou substituït pel Dr. Puig-Sureda, que ve de l’Hospital Clínic, on feia cirurgia experimental. Puig passa a dirigir una unitat quirúrgica vinculada al Servei de Digestiu que dirigia el Dr. Gallart, i quan el Dr. Puig-Sureda va deixar-ho per raons d’edat se’n responsabilitzà el Dr. Antoni Llauradó.

La direcció del servei de Cirurgia B passà fins 1972 a la responsabilitat de Jaume Pi Figueras, fins que s’unifiquen els serveis quirúrgics en un de sol, que es deixa a la responsabilitat de l’ajudant de Pi Figueras, el Dr. Puig Lacalle.

A Cirurgia C, Enric Ribas i Ribas, que havia succeït el Dr. Esquerdo, és substituït per Josep Trueta, qui s’hagué d’exiliar a Anglaterra un cop acabada la Guerra Civil. Trueta tingué una carrera brillant a Oxford. A l’Hospital de Sant Pau fou substituït per Joan Prim Rosell (Fig.5).

Nous serveis

Servei d’Urgències. Es va crear el 1967 per iniciativa del gerent de l’hospital, el Dr. Soler Durall, i sota la direcció del cirurgià Vicens Artigas. Quan aquest es jubila, el substitueix el seu ajudant, el Dr. Josep Jover. Urgències de Sant Pau es convertí en un centre de solvència i competència.

Servei d’Urologia. Va estar dirigit per Vicens Company. Quan aquest es jubila, el servei d’Urologia s’ha convertit en la Fundació Puigvert, que funcionarà com un centre d’activitat privada.

Cirurgia toràcica. Es va obrir el 1954, amb finançament de l’ajuntament de Barcelona, preocupat per l’elevada incidència de malalts tuberculosos a Catalunya. El 1960, ha baixat molt la incidència de tuberculosi, i es considera que el servei és innecessari, per això l’ajuntament de Barcelona decideix extingir el contracte de finançament que tenia amb Sant Pau, aleshores es destitueix el Dr. Caralps que n’era el cap.

Referències

Ramon Trias Rubies. Els serveis de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Rev. R. Acad. Med. Catalunya, 2008; 23 (2); 48 – 50.