L’hospital de Saint-Louis és el més antic de Paris perquè conserva el seu quadrilàter inicial (Fig.1). Va començar a funcionar com hospital el 1616, arran d’una epidèmia de pesta, i es va mantenir actiu sense interrupcions fins 1646.
A l’esquerra, la porta d’entrada
Després està obert amb intermitències, en funció de les necessitats de l’hospital Hôtel-Dieu, fins 1773, quan aquest darrer hospital pateix un incendi que el destrueix. Els malalts ingressaven si hi havia llit a l’Hôtel-Dieu, i en casos d’epidèmia es traslladaven al Saint-Louis, que estava construït extramurs de la ciutat. El segle XIX, l’Hôtel-Dieu és abatut i reconstruït per un arquitecte famós, Haussmann, en el mateix lloc on estava. El Saint-Louis ha anat creixent amb el temps, en funció de les necessitats sanitàries amb notable harmonia entre allò antic i allò modern (Fig.2). Des d’aquesta data ha estat obert fins ara.
El més interior és l’original i més antic.
El nom de Saint-Louis és per homenatjar el sant patronímic del rei Louis IX, mort de pesta en una invasió de Tunísia (Fig.3).
El segle XVIII, es converteix en un hospital dedicat preferentment a la Dermatologia degut al metge de l’hospital Alibert, expert en el diagnòstic i tractament de les malalties cutànies. Alguns professors del segle XIX, com Fournier i Bazin, obtenen molt prestigi.
El segle XX, segueix sent el gran hospital dedicat a la dermatologia, i també té una clara projecció hematològica degut a la presència de l’hematòleg Jean Dausset, que va tractar amb èxit una leucèmia aguda d’un nen el 1954, circumstància que potencià la dedicació oncològica de l’hospital.
El 1885, es creà un museu de motlles de lesions cutànies per l’ensenyament de la dermatologia, que resulta molt interessant (Fig.4).
La majoria de dermatòlegs catalans, des de principis del segle passat, han fet estades en aquest hospital per aprendre l’especialitat.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 