Els antonians son un orde religiós fundat el 1095 per un noble francès, Gaston de Valloire, que patia del mal de sant Antoni. El jove francès va prometre que si es curava el mal dedicaria la seva vida a curar els malalts d’aquest mal.

L’orde va ser aprovat aquell mateix any pel Papa Urbà II amb el nom de Canonges Regulars de Sant Agustí de l’Orde de Sant Antoni Abat. Era una comunitat de seglars que duien un hàbit negre amb la lletra grega tau blava al pit (Fig.1).

La comunitat antoniana creix immediatament i obre més hospitals a França, però també a tota Europa ja que, a més d’assistir malalts de foc de sant Antoni, atenen malalts d’erisipela.

A Catalunya, els antonians funden hospitals a Cervera, Lleida, Tàrrega, Valls i Perpinyà. No arriben a Barcelona fins el segle XV i aixequen un convent, una església i un hospital, situat al carrer Sant Antoni cantonada Urgell, on hi havia en aquells anys una de les portes de la muralla de la ciutat, vora l’actual mercat de sant Antoni (Fig.2). L’atri de l’església va estar ocupat per una matalasseria fins fa no massa anys.

L’orde va desaparèixer el 1791, dissolt pel papa Pius VI.

La funció de l’orde i els seus hospitals era atendre malalts amb foc de sant Antoni, l’ergotisme, que és una malaltia causada per un paràsit dels grans de sègol, de nom Claviceps purpurea (Fig.3).

La malaltia afectava les classes més humils que no podien menjar pa blanc, que era immune a l’efecte tòxic del paràsit. El Claviceps purpurea provoca una vasoconstricció arterial que causa gangrena seca de les extremitats amb la conseqüent amputació (Fig.4).

S’han observat epidèmies d’ergotisme des del segle IX al segle XVII, coincidint amb males collites de blat.

A Catalunya hi ha hagut devoció a sant Antoni i diferents pintors han pintat obres dedicades al sant. En el Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hi conserva el Retaule de sant Antoni, pintat pel Mestre de Rubió el darrer terç del segle XIV (Fig.5).

Sant Antoni està representat a la casella central, dret, tonsurat amb barba i amb un llibre a una mà. A l’altra hi té el bàcul abacial.

Les caselles laterals mostren episodis de la vida del sant: donant almoina, les temptacions que va patir, els dimonis colpejant Sant Antoni, i atenen un malalt amb ergotisme (Fig.6).

Al museu de Belles Arts de València hi ha el Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i Sant Antoni (Fig.7), obra del pintor valencià Gonçal Peris, datat el 1420.

Sant Antoni duu una capa negra, barba, llibre a la mà i bàcul abacial, que son els elements de vestimenta i aspecte que corresponen a Sant Antoni.