Nicasio Rosendo Landa Álvarez del Carballo (1830 – 1891) va ser un metge militar navarrès, expert en epidemiologia, especialista en la lluita contra les epidèmies, que va participar en la creació de la Creu Roja Internacional i va ser el fundador de la Creu Roja espanyola (Fig.1).

Nascut a Pamplona, estudia la carrera de medicina a Madrid, graduant-se el 1854, als 24 anys. Ingressa a l’exèrcit i per petició pròpia és nomenat per formar part del Primer cos de l’exèrcit de l’Àfrica, que li permet intervenir en accions bèl·liques a l’Àfrica i a les guerres carlistes.

Quan l’epidèmia de còlera de 1855 arriba a Navarra, s’ocupa de l’assistència dels malalts colèrics de poblacions navarreses des de juny fins a novembre.

És destinat a Andalusia, on el 1860 hi ha una segona epidèmia, en la que li encarreguen dirigir un hospital per a colèrics instal·lat a Ceuta. Aquell mateix any participa en el camp de batalla en la guerra de Marroc.

El 1863, és destinat a Canàries, on gairebé hi està tres mesos en un altre episodi de còlera. D’aquesta estada és un llibre que va publicar “Viaje a Canarias”, on resumeix la seva experiència en el tractament dels malalts colèrics i exposa observacions etnogràfiques i costumistes (Fig.2).

El 1863, és nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina Espanyola com a premi per una memòria sobre còlera. En aquest temps participa en la creació d’un periòdic de l’Exèrcit, titulat “Memorial de Sanidad del Ejército y Armada”.

El 1863, és autoritzat a participar en la Conferència Internacional de les Societats de Socors dels ferits de la Universitat d’Oxford, i representa a Espanya a la Conferència Internacional de Ginebra, que porta a la creació de la Creu Roja Internacional, i a partir d’aquesta la creació de l’espanyola, juntament amb el Marquès de Ripalda, un aristòcrata valencià, que fou regidor de l’ajuntament de València, diputat a Corts pel districte de Nules i senador vitalici des de 1864. El 1865, és nomenat ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç. Amb Nicasio Landa fou cofundador de la Creu Roja Espanyola, de la que fou el primer president (Fig.3).

Aquestes accions vinculades a la seva preocupació per la bona atenció als ferits de guerra, tant si son del seu exèrcit com si son de l’exèrcit rival, el durà a participar en tota mena d’iniciatives que van en el sentit de reduir el dany als soldats i a la població civil. Una d’elles és implantar a Espanya una branca de la “Asociación de Socorro a los heridos en el campo de batalla” que havia fundat Henry Dunant l’any 1860, i que serà el germen de la creació de la Creu Roja.

Landa era un fervent catòlic, molt actiu, segurament aquest component personal l’empeny a participar tan activament en aquestes iniciatives de caràcter solidari.

Un altre exemple d’aquest comportament fou la creació de l’Asil del Nen Jesús de Pamplona, que fou la primera guarderia per acollir fills de rentadores.

El Manicomi Navarrès es va construir basant-se en els plànols que ell va fer per construir un Manicomi Agrícola que li havia encarregat la Diputació l’any 1868, la primera proposta d’assistència psiquiàtrica que hi va haver a Navarra.

Els últims anys va dedicar-se a escriure i a que escriguessin sobre ell (Figs. 4 i 5).

El 1876, era Inspector General de Creu Roja a Espanya. Havia rebut un gran nombre de distincions, premis i condecoracions.

Referència

Luis S. Granjel. Nicasio Landa médico militar ochocentista. Medicina e historia. 1987, nº 16.