Antoni Grinyó era un neurocirurgià català que va haver d’exiliar-se un cop acabada la Guerra Civil. Va passar quasi tot l’exili als Estats Units, com a professor universitari i va tornar a Barcelona l’any 1970 poc abans de morir.

D’Antoni Grinyó faltava una biografia detallada, buit que ha omplert el Dr. Miquel Marco, conegut neuròleg i historiador que s’ha especialitzat en la història dels metges a l’exili, especialment dels que es van instal·lar als països soviètics.

La ressenya que he resumit en aquest blog està basada en la presentació del Dr. Marco al Congrés d’Història de la Medicina de Catalunya que tingué lloc a Sabadell el novembre de 2023.

Grinyó estudià medicina de 1920 a 1926 a la Facultat de Medicina de Barcelona i es doctorà el 1930. Des que era estudiant va estar intern a la càtedra de Fisiologia del professor Pi Sunyer, interessat per la fisiologia del sistema nerviós. En començar la Guerra Civil, es forma com a neurocirurgià amb el Dr. Adolfo Ley (Fig.1), i alhora és el seu ajudant, alhora que és professor ajudant de fisiologia de la Universitat Autònoma.

Per raó de les seves conviccions polítiques, ha de marxar cap a l’exili al final de la guerra, mentre que la seva dona, que ha tingut un fill fa pocs mesos, es queda a Barcelona. Grinyó era del PSUC i militant de la UGT.

Primer va a Veneçuela, on s’ha instal·lat August Pi Sunyer (Fig.2). El 1941, emigra als Estats Units, on serà professor de neurologia de la Universitat de Tennessee a Memphis.

El 1944, marxa a viure a Nova York, essent metge del servei de Neuropatologia del Bellevue Hospital de la Universitat de Columbia. Els anys 1948 i 1949, és metge del servei de Neurocirurgia del Montefiore Hospital i del Saint Vincent Hospital. El 1951 i 1952, treballa al departament de Cirurgia del Western Reserve University. El 1953, és nomenat cap del servei de Neurocirurgia del Veterans Administration i, l’any següent, professor de cirurgia de la Wayne State University de Detroit.

Durant aquests anys s’ha dedicat al camp de recerca de l’oligodendròglia.

Grinyó és un membre actiu de la colònia catalana resident als Estats Units, mantenint-se com a membre de la Societat Catalana de Biologia que tenia a Barcelona.

En els diferents hospitals pels que va passar, va estar interessat en els contrastos radiològics i va desenvolupar una agulla de punció percutània per la pràctica d’arteriografies que duu el seu nom.

Referència

M.Marco Igual. Antoni Grinyó Garriga (1903 – 1970), un neurocientífico catalán exiliado en Norteamérica. Neurosciences and history, 2024; 12 (3): 142 – 154