Potser el nom de Yudin no us digui res, ni tan sols si us dic que va venir a Barcelona abans de la Guerra Civil. Dient-vos que fou un excel·lent cirurgià rus i que tingué un conflicte amb les autoritats soviètiques, que van provocar la seva detenció i el seu ulterior ostracisme professional, tampoc facilitaria el reconeixement del personatge.

El que va fer de més original Yudin fou investigar si es podia aprofitar la sang de cadàvers per ser transfosa. A l’Institut de Medicina d’emergències de Moscou, va operar a primers dels anys 30 del segle passat, i va transfondre sang de cadàver de manera experimental. Malgrat que aquest procediment podia resoldre les necessitats en sang, es va abandonar perquè els inconvenients tècnics, legals, morals i socials eren més que no pas els avantatges.

Yudin era un home d’una personalitat polièdrica (Fig.1). Era un poliglot amant de la literatura i també molt especialment de la novel·la negra. Va néixer en una família benestant a qui l’allistament a l’exèrcit a l’inici de la Primera Guerra Mundial no va complaure. Fou ferit greu. Entre 1918 i 1933, és metge d’un sanatori antituberculós on ha d’operar un gran nombre d’empiemes pleurals (Fig.2).

El 1922, fa una estada a Alemanya amb els científics August Bier i Ferdinand Sauerbruch. És nomenat cirurgià d’una fàbrica tèxtil on ha d’operar un gran nombre de malalts amb patologia gàstrica, úlceres i càncer.

El 1928, és cap del departament de cirurgia de l’hospital central d’urgències on comença a experimentar amb sang de cadàver, primer en gossos i després en humans. Yudin sap que no pot disposar de donants per malalts amb anèmia aguda quan els necessiti, i desitja tenir sang a disposició.

Yudin va trigar 18 mesos per poder assajar el primer cas de transfusió de sang d’un suïcida jove que estava sa i s’havia tallat les venes del colze. Quan Yudin pot disposar d’ell, està en situació agònica.

En els següents dies va transfondre un litre de sang d’aquest cadàver a 7 malalts que anava a operar. Les operacions van anar bé. La sang s’havia extret del cadàver en les 4 hores immediates a la mort. Si s’administra en les primeres hores després de la mort, no hi ha mai intolerància, i no necessita anticoagulant.

Extreuen la sang per via jugular, amb el cadàver en posició de Trendelenburg, per afavorir la sortida de la sang. De cada cadàver s’extreuen entre 1.5 i 2 litres de sang, però en els morts per fallada cardíaca se’n pot extreure de 2.5 a 3 litres.

La sang a transfondre s’escalfa lentament fins a arribar a la temperatura corporal posant el flascó de sang en aigua calenta, entre 5 i 6 minuts.

El 1932, viatja a França, Gran Bretanya i Espanya, explicant el seu mètode (Fig.3). A Barcelona fa una exhibició transfonent sang a alguns malalts. La sang transfosa va ser examinada pels Drs. Armengol i Francesc Martínez, del Servei de transfusions del Clínic. En aquest viatge va incloure demostracions quirúrgiques on realitzà una exhibició de la seva gran habilitat.

Durant la Segona Guerra Mundial va estar operant incansablement. Va rebre una Comissió quirúrgica anglo-americana. El 1948, estava invitat als Estats Units, però no el deixen marxar. Contràriament el tanquen a la presó i és sotmès a tortures, i després és desterrat a Novossibirsk, on opera molt, fins que mor d’un infart de miocardi el 1954, quan tenia 62 anys.

Referències

Miguel Marco Igual. Sergei Yudin (1891 – 1954) y la transfusión de sangre cadavérica. Sus repercusiones en Europa occidental. Asclepio, 2022, gener – juny., 1-11.