Tinc la convicció que hi ha més frau científic del que es detecta. Avui vull fer menció del frau comès per l’anestesiòleg alemany Joachim Boldt (Fig.1) que signava el primer en un article publicat a l’Anesthesia & Analgesia de l’any 2009.

Un col·lega seu va presentar una denúncia al director de la revista, perquè sospitava la presentació de dades fraudulentes. Seguidament la revista va exigir al Dr. Boldt que presentés proves de que les dades publicades eren verídiques, però Boldt no va contestar i per tant no va refutar l’acusació de falsedat que se li havia fet. La investigació de la possible falsedat es va estendre a les altres publicacions d’aquest autor, per això Anesthesia & Analgesia va retirar 88 articles.

A Boldt se l’acusà de que no hi havia en les històries el document de consentiment informat, i faltava aleatorització i també l’aprovació del comitè d’Ètica.

Boldt era un investigador de prestigi a Alemanya. Havia estat professor de la Justus Liebig University, que és la universitat de la ciutat de Giessen, però en els seus articles hi havia pocs casos i tots amb resultats massa rotunds. Les publicacions eren majoritàriament de molts autors de diferents hospitals. Publicava gairebé un article al mes, la qual cosa va fer sospitar que hi podien haver irregularitats, és a dir que alguns treballs fossin inventats, o que alguns articles estiguessin fets “corre-cuita”, i poc revisats i els hi faltessin documents importants. Després de la comprovació de que hi havia coses malament en molts articles de Boldt, la pròpia universitat de Giessen va recomanar a les revistes mèdiques que es retiressin els articles en que Boldt era el primer signant. Boldt va perdre la feina a l’hospital municipal en el que treballava i al de la universitat de Giessen.

Aquest cas és cridaner perquè sobta que un investigador reconegut en el mon passés a ser investigat amb la sospita d’haver comès frau.

El 2013, JAMA va publicar una metanàlisi sobre la utilització de la hidroxietilamida en malalts crítics. En aquest estudi els malalts estaven assignats a dos braços: Tractats i no tractats amb hidroxietilamida. Els malalts tractats tenien menys mortalitat que els no tractats. No obstant,  si retiraven del braç de tractats els 7 casos de Boldt (tots estaven en aquest braç), ja no hi havia diferències en supervivència entre tractats i no tractats. Només en els articles de Boldt els malalts que rebien hidroxietilamida tenien millor supervivència. Noranta treballs de Boldt s’han retirat, la qual cosa el situa en el segon autor amb més treballs fraudulents detectats, darrere el japonès Yoshitaka Fujii (Fig.2), també anestesista, a qui se’n van trobar 183. La sospita de que Boldt rebés diners del laboratori que fabricava la hidroxietilamida sembla bastant fundada.

Referències

Antonelli M, Sandroni C. Hydroxyethyl starch for intravenous volume replacement: more harm than benefit. JAMA, 2013; 309: 723-724.

Jacqui Wise. Boldt: the great pretender. BMJ, 2013; 346: 16 – 18