Escric aquesta nota per treure la mala consciència dels lectors a qui els hi van retornar, quan eren joves, un o més d’un manuscrit d’un article que havien enviat amb il·lusió a una revista mèdica però els hi van retornar perquè l’editor va considerar que no tenia prou nivell. Potser el van retornar perquè el manuscrit tenia mancances, però potser van ser víctima de l’efecte Mateu.
Aplicat als autors d’articles mèdics, a la pràctica, l’efecte Mateu consisteix en que als autors ja coneguts i que tenen prestigi gairebé mai els hi retornen un manuscrit, mentre que als autors joves i novells els hi costa més que els hi acceptin.
També es dona aquesta diferència quan es demana una subvenció o una beca. Tenen més probabilitats d’aconseguir-la els sol·licitants de prestigi, mentre que els candidats sense prestigi, per la seva joventut o per estar en l’inici de la seva carrera professional, tenen menys oportunitats de rebre la beca o la subvenció.
D’una manera més polida es pot descriure l’efecte Mateu com la major facilitat d’obtenció de beneficis quan ja tens prestigi, que quan encara no en tens o si no et coneixen. Mateu era l’evangelista que va escriure: “perquè al que té, se li donarà més i tindrà en abundància, però al que no té, fins i tot li serà pres el que té…” (Fig.1).
Aquesta frase costa d’entendre, deslligada de qualsevol context, ja que sembla una cosa absurda o injusta, però s’entén aplicada a les circumstàncies que he descrit, el sotmetiment d’articles o la petició d’ajuts econòmics. En aquest casos els beneficis no es distribueixen de manera equitativa, sinó influïts notablement per l’element de confiança. Donen més confiança els que ja han fet coses bé, i per això tens prestigi, que els que encara no n’han fet.
El que va utilitzar per primera vegada “l’efecte Mateu” va ser el sociòleg Robert Merton (Fig.2), un economista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l’any 1997.
L’existència de l’efecte Mateu determina, en el meu criteri, una nova responsabilitat dels directors d’una càtedra o d’un servei hospitalari o d’un grup de recerca. Aquesta nova responsabilitat és la d’ajudar els joves investigadors a projectar-se, a parlar bé d’ells, de la seva recerca, a agrair públicament la seva col·laboració o la seva participació en projectes de recerca col·lectiva que han sigut premiats. És una manera d’evitar, només en part, la injustícia de l’efecte Mateu.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 
El terme efecte Mateu i el seu equivalent femení efecte Matilda emfatitzen la necessitat de criteris experts externs a les organitzacions en les decisions de reconeixement
M'agradaM'agrada
El injusto “Efecte Mateu” se acabaria rapidamente, si los articulos que se quisieran publicar, fueran de entrada anonimos, es decir, los nombres y el Hospital de origen encriptados y que solo se pudieran saber una vez se ha tomado la decision de realizar su publicacion. Aprovecho la ocasion, para reivindicar presentar los curriculums , para optar a una plaza hospitalaria , sin nombre y sin foto. Solo con un numero, y ya esta.
M'agradaM'agrada
Coincideixo plenament amb tu, Isidre, en que hem de promoure sistemes que evitin la influència de factors independents de la competencia, al valorar curriculums i candidats a beques o altres ajuts. No influirien raons estètiques ni de preferencia de gènere i segurament no deixariem espai per que actues l’efecte Mateu. S’haurien de pensar amb mes accions, com per exemple un simposi en el que hi participin directors de revistes mèdiques, que després fos editat com una publicació. Segurament altres comentaristes proposaran alguna altre proposta.
M'agradaM'agrada