El Dr. Antoni Grinyó és un autèntic desconegut a Catalunya. El breu text de fa uns dies en aquest blog sobre Grinyó (veure aquesta entrada del blog de 4/11/24) no és suficient per posar el personatge on es mereix. Els més experts en l’exili mèdic català sabien que era un metge que es va exiliar acabada la Guerra Civil i que havia format part, abans de l’exili, de l’equip de l’Institut de Fisiologia que va impulsar l’August Pi Sunyer. No va tornar a Catalunya fins el 1970, després que hagués mort la seva dona, una infermera americana. Torna possiblement perquè està malalt, ja que va morir el mateix any, sense que hagués mantingut contactes amb la medicina local, segurament perquè ja no devien quedar persones de la seva època.

Ara ja sabem qui era Antoni Grinyó i què va fer com a metge abans de marxar a l’exili, i també sabem què va fer durant el seu exili als Estats Units gràcies a una meticulosa investigació sobre el personatge d’un historiador de l’exili mèdic que és el Dr. Miquel Marco Igual, que ens ha fet descobrir un personatge extraordinari amb algunes aportacions de gran interès.

Grinyó va ser un metge que ens deixa un epònim, l’agulla de Grinyó, que no coneixia ni tan sols la persona que coneix millor els epònims de metges catalans, la Dra. Elena Guardiola, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Medicina (Fig.1).

Si es confirma que l’agulla de Grinyó va tenir una significació mèdica, aviat la Dra. Guardiola ens sorprendrà amb un article sobre aquest instrument.

També duu el nom de Grinyó la tinció histològica de l’oligodendròglia, tema que va investigar força, però encara s’ha d’esbrinar si el nom per a la tinció utilitzada per Grinyó l’aplicaven certament altres patòlegs.

Segurament era Antoni Grinyó el metge exiliat català menys conegut, fins que el Dr. Marco ha aportat informació sobre la seva vida i la seva obra, informació que ha presentat en dosis successives. Va fer una presentació de la seva biografia al Congrés d’Història de la Medicina que es va celebrar a Sabadell l’any 2023, després va escriure la biografia breu de la Galeria de Metges Catalans, i finalment ha publicat una biografia detallada i precisa a la revista Neurosciences and History, que segurament serà la biografia definitiva del personatge. El que Marco no ha trobat és cap fotografia del personatge, per això continua essent per nosaltres un home sense cara.

El Dr. Miguel Marco, biògraf del Dr. Grinyó, és un neuròleg de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, molt interessat en els metges catalans de l’exili, especialment dels que es van exiliar a la Unió Soviètica (Fig.2). Recentment ha publicat una biografia molt detallada i atractiva del cirurgià rus Sergei Yudin (Fig.3), que va ser qui va intentar aprofitar la sang de cadàvers per transfondre-la a malalts (veure aquesta entrada del blog de 13/11/24). També ha publicat la biografia canònica de Grinyó que ja hem mencionat, i la biografia de tants altres catalans exiliats: Los médicos republicanos españoles en la Unión Soviética (2010).

Recentment s’ha reconegut, aquest any 2024, la seva producció acadèmica en la història de l’exili mèdic català amb la concessió del Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, per la qual cosa el felicitem públicament des d’aquest blog.

Crec que el “descobriment” d’aquest científic català, que teníem oblidat perquè va marxar d’Espanya abans que hagués elaborat una obra tan extensa i meritòria com la que va desenvolupar als Estats Units, justifica que se celebri a la seu del CoMB un acte sobre el personatge, qui era i com hem sabut que era així, amb la intervenció del Dr. Marco i d’algun altre expert de l’exili, per valorar el grau de pèrdua per la ciència mèdica catalana que va causar la Guerra Civil.

Aviat farem pública la celebració d’aquest acte, al qual esperem que tots els lectors d’aquest blog hi assisteixin.

Referències

M. Marco Igual. Antoni Grinyó Garriga (1903-1970), un neurocientífico catalán exiliado en Norteamérica. Neurosciences and History 2024; 12(3): 142-154