Miquel

Els exvots d’orants han canviat al llarg del temps

Els exvots, anomenats també retaulons pintats, son ofrenes que fan els fidels a la verge o a un sant o santa, als qual atribueixen la curació d’una malaltia després d’haver pregat sol·licitant-ho.

Normalment la pregària és per demanar la guarició d’una malaltia que no ha pogut ser resolta per la medicina del moment. També es fan exvots per agrair haver-se lliurat d’algun altre mal, com l’atac d’un animal, un accident de circulació, una caiguda, una agressió armada, un fenomen natural, com un llamp, o un accident laboral, entre altres.

Els exvots son la manifestació d’una religiositat popular i de la creença de l’existència de poders sobrenaturals, alhora que és una manifestació de que es disposen les persones amb pocs recursos, i alhora molta fe, per lluitar contra les adversitats.

El tipus d’exvot més comú és el conegut com el d’orants, és a dir de persones que preguen per la curació d’un malalt entre les persones pròximes, espòs, esposa o fills (Fig.1). 

Un home ben vestit prega a la marededeu per la curació de la seva esposa que està allitada darrere seu. A l'esquerra del llit una dona, segurament del servei pel seu davantal blanc, resa.
Fig.1 Un home ben vestit prega a la marededeu per la curació de la seva esposa que està allitada darrere seu. A l’esquerra del llit una dona, segurament del servei pel seu davantal blanc, resa.

Els exvots d’orants, és a dir dels que resen, venen a representar aproximadament un terç dels exvots que encara es conserven, alguns en àrees museïtzades d’una església i altres en museus etnogràfics o d’obres religioses.
La observació d’exvots d’èpoques distintes permet observar el canvi que es produeix en el contingut de la part històrica de l’exvot, és a dir la que explica el motiu pel qual el fidel se sent agraït pel miracle que s’ha produït en ell, amb la curació del seu mal.
En els retaulons del segles XVII i XVIII només es veu l’orant i una o dues persones, relacionades amb el malalt, que es veu ajagut en el llit (Fig. 2 i 3). Usualment no hi ha res que mostri com és el dormitori, i ni tan sols el llit es veu ben parat. L’exvot està centrat en l’oració.

Tota la família està resant a la verge pel malalt que està al llit, que no pot aixecar el cap per seguir el que fa la seva família.
Fig.2 Tota la família està resant a la verge pel malalt que està al llit, que no pot aixecar el cap per seguir el que fa la seva família.
Una altra figura d'orant davant del llit del malalt
Fig.3 Una altra figura d’orant davant del llit del malalt

El segle XIX ja es veuen dos canvis. Un és la presència de més detalls, com la presència de mobiliari, d’objectes sobre taules o lleixes, quadres a la paret, llit amb roba de colors més variats o baldaquí (Fig.4).

Metges fent una mastectomia a una malalta. Encara que no es veu anestèsia, cal pensar que a la data que es veu en el text del retauló ja es disposava d'èter. Mentre el cirurgià opera al domicili de la malalta, com era habitual en aquella època, no hi ha ningú present de la família.
Fig.4 Metges fent una mastectomia a una malalta. Encara que no es veu anestèsia, cal pensar que a la data que es veu en el text del retauló ja es disposava d’èter. Mentre el cirurgià opera al domicili de la malalta, com era habitual en aquella època, no hi ha ningú present de la família.

L’altre és la presència de més persones, com el capellà que a vingut a donar l’extremunció o el metge que examina el malalt. En alguns retaulons hi ha de dos a quatre metges, que fa evocar una junta de metges per veure un malalt difícil de diagnosticar, o metges que han participat en una intervenció quirúrgica que ha acabat amb èxit (Fig.5).

Ha acabat una operació. La llitera té un llençol tacat de sang, dos ajudants s'emporten un recipient amb vísceres, un metge mira el pols del malalt i dos més passegen comentant el cas. Església de Sant Antoni de Pàdua, Chioggia.
Fig.5 Ha acabat una operació. La llitera té un llençol tacat de sang, dos ajudants s’emporten un recipient amb vísceres, un metge mira el pols del malalt i dos més passegen comentant el cas. Església de Sant Antoni de Pàdua, Chioggia.

Deixa un comentari