Josep Dencàs (1900 – 1966) va ser, juntament amb Jaume Aiguader, un dels metges que van jugar un paper més destacat en la política de la Catalunya revolucionària que va de l’any 1931 a 1934, que son els anys de la República (Fig.1).

Dencàs havia estat reclutat per Estat Català a la Facultat de Medicina. El 1931, era vicepresident d’un organització política local, l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu, on va conèixer Miquel Badia (Fig.2). Participa en la Conferència d’Esquerres catalanes el 31 de març de 1931, d’on surt la creació del partit Esquerra Republicana de Catalunya.

Dencàs va ser nomenat per Francesc Macià primer conseller de sanitat i assistència social el 26 de gener de 1933, i després conseller de governació el 28 de juny de 1934, substituint al conseller Joan Selves que acabava de morir de forma inesperada.

Durant el breu temps en que va exercir el càrrec de conseller de sanitat, sis mesos, Dencàs intenta fer arribar l’assistència sanitària a tots els racons de la societat. Elabora un reglament d’assistència social un cop havia estat traspassat el règim de beneficència de la Generalitat de Catalunya. També va activar el Comitè de Lluita Antivenèria, molt necessari, atès l’elevat nombre de malalties de transmissió sexual.

Quan mor el conseller Selves, el president Companys no dubta ni un moment en donar aquesta cartera a un home ideològicament allunyat d’ell. Potser Companys pensava que a Dencàs li agradaven els uniformes, ja que havia dissenyat l’uniforme dels escamots, que eren les joventuts d’Esquerra Republicana.

Dencàs se sorprèn en veure en quina situació està la conselleria que li han donat, ja que no veu cap preparació de la Generalitat en el cas que fos atacada. Per aquest motiu nomena al seu amic Miquel Badia i Capell que dirigeixi els Serveis d’Ordre Públic (Fig.2). Dencàs vol frenar el poder de la CNT-FAI, perquè atribueix la inseguretat dels carrers a que els pistolers de la FAI volten lliurement, i Dencàs tem que cometin un assassinat d’algun membre de la seva família. Els fets del 6 d’octubre van demostrar la falta de preparació del govern de Companys, que va obligar el president a rendir-se (Fig.3). Dencàs no s’entrega, i fuig per les clavegueres.

Companys, que va demostrar una falta de criteri absolut, va culpar Dencàs de la derrota i a més l’acusà de covard, per amagar la seva incompetència i desviar l’acusació que li corresponia per la seva conducta irresponsable. Dencàs, detingut a França, va ser jutjat i defensat per l’advocat Henry Torrès, que va aconseguir que no fos condemnat.

Després del judici, va desplaçar-se a Tànger, amb la seva esposa (que era la germana del metge de Sant Andreu, Josep Cararach), on va fer de metge fins que va morir l’any 1966 (Fig.4).