L’únic cas de matrimoni que es va divorciar perquè havien donat el premi Nobel de Medicina i Fisiologia al marit per un descobriment que havia fet la seva dona és el de Joshua i Esther Lederberg. Eren un matrimoni jueu, ella era tres anys més gran que ell, però ell va fer la primera aproximació. Els dos eren bioquímics.

Esther, Zimmer de soltera, era de petita una noia molt dotada. Acabava els estudis abans de l’edat en que se solien acabar. Es va graduar de bioquímica als 20 anys, i va començar a treballar com a genetista a la Universitat de Stanford (Fig.1).

Coneix Joshua Lederberg i es casa amb ell. Joshua ja és catedràtic, però ha de passar amb beques perquè no li reconeixen els mèrits pel fet de ser dona.

L’any 1958, Joshua Lederbeg rep el premi Nobel perquè la seva dona ha descobert com es reprodueixen els bacteris (Fig.2). Joshua no menciona la seva dona en el discurs pronunciat després de recollir el premi.

Esther havia fet aquest descobriment als 29 anys, quan feia la seva tesi doctoral. Descobreix que els bacteriòfags, o simplement fags, que son virus que infecten els bacteris, no sempre acaben matant el bacteri, sinó que a vegades li enganxen el seu ADN.

Després de rebre el premi Nobel, Joshua es converteix en un científic mediàtic, que dona conferències (Fig.3) i parla als mitjans, mentre que Esther crea un grup de dones divorciades que viuen a Stanford, on és considerada una científica menor, malgrat la seva recerca sobre genètica bacteriana.

Al cap de 20 anys de matrimoni, Joshua i Esther se separen. Esther es dedica a la recerca, però viu una època en la que qualsevol troballa perd valor si es publica sota el nom d’una dona.

La gran afició d’Esther Zimmer era la música clàssica europea. El 1989, un company nou arriba a Stanford, Matthew Simon, que buscava algú entès en música clàssica. Li presenten Esther, amb qui es casarà el 1993, quan ella té 70 anys (Fig.4).