Hans Asperger (1906 – 1980) fou un pediatre vienès que descrigué un trastorn mental que va denominar “psicopatia autista” (Fig.1). Els seus treballs van ser molt més valorats després de la seva mort que durant la seva vida. Una forma menor d’autisme que ell va denominar ”trastorn de l’espectre autista” altres el van denominar “síndrome d’Asperger” en honor seu. Aquest és el terme més utilitzat.

De petit, Asperger tenia característiques pròpies de la malaltia que duu el seu nom. Era un nen solitari, amb dificultat per fer amics. Estudia medicina a Viena i es gradua el 1931. Entra al servei de Franz Hamburger, que era el director de la Clínica Pediàtrica de la Universitat de Viena, i que serà el seu mentor.

El 1943, envia a la revista “Archiv fur Psychiatrie” el text de la seva tesi ”La psicopatia autista”, que es publica el 1944, i va tenir gran èxit perquè identifica un patró de comportament que inclou falta d’empatia, escassa habilitat per fer amics, converses mono-direccionals i moviments maldestres.

Després de la publicació de l’article, és nomenat professor de la universitat de Viena. Entre 1957 i 1962, dirigeix la Clínica Pediàtrica d’Innsbruck i, el 1962, és catedràtic de pediatria a Viena (Fig.2).

Hi ha alguns punts obscurs en la biografia d’Asperger. En primer lloc va publicar, en la seva tesi, una definició de psicopatia autista idèntica a la que ja havia publicat la neuròloga Grunya Sukhareva el 1926. Va ser un plagi?

El segon punt és la seva pertinença al partit nazi durant la Segona Guerra Mundial, que s’ha conegut a través d’un llibre publicat per Edith Sheffer: “Asperger’s children: The Origins of Autism in Nazi Vienna”, publicat als Estats Units el 2019 (Fig.3).

Segurament Asperger no va ser culpat en el judici contra els nazis perquè ell negà que fos nazi, i hauria defensat que lliurà alguns casos de nens amb trastorn autista de la mort. El llibre és producte d’una investigació de set anys. El va començar a escriure pensant que parlaria d’un heroi però el que va descobrir en els arxius li va fer canviar ràpidament d’opinió (Fig.4).

Asperger era un home d’una excel·lent reputació mèdica, però va ser còmplice de la política nazi d’higiene racial protegit pels seu mentor Franz Hamburger, que el va nomenar cap de clínica de l’Hospital infantil de la Universitat de Viena.

Un fet que sorprèn és que la seva tesi es basi únicament en quatre casos. Sembla cert que Asperger va portar a nens a la Clínica Pediàtrica perquè els hi apliquessin l’eutanàsia. També és cert que en va salvar alguns, que eren nens amb autisme però tenien algunes habilitats extraordinàries, però no va fer res per salvar els nens més discapacitats.

Referències

José Antonio Maya González. Edith Sheffer. Los niños de Asperger: El exterminador nazi detrás del reconocido pediatra. México. Ediciones Planeta, 2019.