Navegant per internet, tot buscant la inspiració per noves entrades del blog, vaig trobar una notícia que em va cridar l’atenció. Era ja una mica antiga, de novembre de 2019, i comentava el cas d’un metge que es va apropiar dels mèrits d’un col·lega que es deia igual que ell.

El “perla” d’aquesta història, José María Calvo, va inflar el seu currículum, posant com a propis articles on el primer autor es deia com ell, perquè es presentava a un concurs per la plaça de cap del servei d’anestèsia de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Ell era cap del servei d’Anestèsia de l’Hospital Clínic de Salamanca, però segurament aspirava a viure a Madrid, i no va mirar prim per aconseguir-ho (Fig.1).

Un membre del tribunal va observar que nou articles del curriculum del nostre “trampós” estaven publicats en una revista de Colòmbia, mentre que la resta d’articles estaven publicats en revistes espanyoles. Aquesta observació li va semblar atípica i va advertir al Tribunal, a l’hospital que convocava la plaça, i a la Societat Espanyola d’Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del dolor. La societat professional no en va fer cap cas, però el Tribunal el va convocar i interrogar sobre el fet. Inicialment l’acusat s’escudava dient que era un error administratiu d’una secretària, però al final va confessar i va acabar presentant la seva dimissió com a cap de servei de l’hospital de Salamanca.

El delator es va oblidar de denunciar el fet al Col·legi de Metges de Salamanca, ja que el cas s’hauria d’haver presentat a la Comissió Deontològica del Col·legi. Intentar enganyar la comissió que havia de decidir a qui donaven una plaça de cap de servei és una falta deontològica. No sé quina sanció mereix, però evidentment s’han de valorar totes les circumstàncies del cas, que jo desconec.

És el primer cas que conec d’intent d’estafa per obtenir una plaça. Potser si els membres de tribunals de concursos examinessin amb detall els currículums dels candidats, s’hi trobarien coses inadequades. Si es descobrís un cas de “trampós”, se l’hauria d’excloure del concurs i passar el cas a la Comissió Deontològica del seu Col·legi. També s’hauria de reflexionar si en els concursos de mèrits s’ha de valorar la qualitat més que no pas la quantitat. Mesurar quantitat és mes fàcil, però menys just i menys útil per seleccionar gent capaç.